El català guanya parlants malgrat els atacs i la falta de reconeixement

L'InformeCAT' 2013, l'estudi que elabora cada any la Plataforma per la Llengua, constata que el català és una llengua en expansió que segueix guanyant parlants degut a la seva “capacitat d'atracció”. I ja és la setena llengua mitjana europea en nombre de parlants, malgrat la “inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i reiterats intents per limitar-ne el marc legal i competencial”. La justícia, les “traves” en l'àmbit educatiu als territoris de parla catalana i “els atacs” a immersió lingüística a Catalunya són les principals amenaces, segons aquest informe, que mostra una panoràmica de la situació del català a través d'un recull de 50 dades de diversos àmbits que tenen gran influència per a la llengua.

l'estudi ve a ratificar la idea que el català no és una llengua minoritària, sinó 'mitjana' (amb 10 milions de parlants), que en l'actualitat no perd parlants sinó que en guanya. Sobre aquest punt i sobre la “capacitat d'atracció” de la llengua ha fet especial èmfasi l'entitat responsable de l'estudi.

Així, uns 4 milions de persones parlen el català tot i no ser aquesta la seva llengua materna (el català, doncs, és la setena llengua més apresa a Europa). La majoria d'aquests són ciutadans castellanoparlants que han adoptat el català com a llengua principal, un traspàs que es quantifica en un 10% d'aquests ciutadans. Aquest indicador és “molt important”, en el sentit que equipara el català amb la capacitat d'atracció de l'anglès o el francès.

L'estudi recull moltes altres dades que reforcen la idea del català com una llengua “dinàmica i en expansió”. El consum cultural i de mitjans de comunicació, per exemple, és un dels punts forts en l'ús social del català.

Amb tot, persisteixen alguns aspectes polítics i econòmics que l'estudi identifica com a negatius per la llengua. La qüestió de l'etiquetatge en català, per exemple, segueix sent una assignatura pendent, com ho demostra el fet que el 94% dels productes “no respecten la llei d'etiquetatge”. Contra la idea de la imposició del català en aquest àmbit a través de sancions, l'estudi replica que “es mantenen a l'alça les lleis que garanteixen l'etiquetatge en castellà per només dues que imposen l'ús del català”, segons ha exposat Josep Anton Fernàndez, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua.