Estat del benestar, estat de copagament

Blindar el model català d'estat del benestar és un dels objectius que s'ha marcat el govern i en la sessió executiva d'ahir va aprovar la memòria preliminar de la futura llei marc de la protecció social. Tot i que la normativa està encara a les beceroles, la filosofia és contundent: “El model català de benestar social s'ha de preservar perquè és una estructura d'estat i alhora per promoure polítiques d'inclusió que responguin a la nova situació sorgida de la crisi econòmica”, va argumentar la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté. Va recordar que un 19,1% de la població catalana està en risc de pobresa (a l'Estat és el 21,8%), mentre que, si s'analitza la franja de menors de 16 anys, el percentatge puja fins al 26,4%.

Munté, però, no va amagar que, vista la situació econòmica de les administracions, a més de blindar l'estat del benestar és necessari “fer-lo sostenible”, i va plantejar que en alguns casos, tot i que no en va detallar cap, caldrà “més coresponsabilitat en el finançament segons el nivell de renda i de patrimoni de les persones”. De fet, el copagament segons la renda de l'usuari no és nou ni en salut ni en serveis socials –les potes de l'estat del benestar juntament amb l'educació–, perquè ja s'aplica per exemple en els medicaments i en les places residencials per a persones grans.

La normativa de la renda mínima d'inserció (RMI), que precisament s'està revisant; la llei de serveis socials; la futura llei de promoció de l'autonomia personal o una possible llei que regulés una renda garantida de ciutadania estarien sota el paraigües de la llei de protecció social. “Es tracta de preservar a partir de marcar prioritats –va assenyalar la consellera de Benestar– i també de fer sostenible el model”. Munté va recordar que el govern català fa un sobreesforç per mantenir-lo, perquè les transferències de l'Estat cap a Catalunya per finançar polítiques socials s'han reduït més d'un 90% en els últims tres anys. Malgrat que no es va atrevir a traçar encara les línies prioritàries, va afirmar que pel que fa a prestacions “no en sobra cap, perquè protegeixen les persones amb menys recursos i la seva dignitat”. Com ja ha dit altres cops, no va descartar que calgui reorganitzar el sistema de prestacions per fer-les més eficients.

El projecte de llei de protecció social, que s'inclou en l'agenda d'acció política i legislativa de la Generalitat per intentar donar resposta als estralls de la crisi en els més vulnerables, agafa de sorpresa les entitats. “Hem de veure com es concreta l'avantprojecte, però és cert que cal establir prioritats: no gastar més, sinó invertir millor”, va assenyalar la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Àngels Guiteras. Pel que fa al copagament, va reclamar que hi hagi equitat i que “no paguin sempre els mateixos”. “El dret als hospitals i a l'escola és universal i gratuït, i també ho ha de ser l'accés als serveis socials”, va defensar el gerent de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que veu urgent que es concretin actuacions contra la pobresa.