Només 17 famílies demanen l'escolarització en castellà
El nombre de pares que sol·liciten que els seus fills no segueixin el règim d'immersió en català cau en picat respecte dels 106 casos del curs passat
Rigau recorda que la llei no permet separar els alumnes per raó de llengua
La reivindicació del castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament té un suport social inversament proporcional al soroll mediàtic que provoca. Segons les últimes dades aportades pel govern, només disset famílies catalanes han demanat, fins ara, que els seus fills siguin escolaritzats en castellà durant el curs 2012/13 als centres públics. La xifra, a banda de testimonial (en total hi ha 748.000 alumnes matriculats entre primària i l'ESO), és molt inferior a la del curs passat, 2011/12, quan, d'acord amb les dades d'Ensenyament, hi va haver 106 peticions en aquest sentit.
Les noves xifres van sortir publicades en l'edició d'ahir del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) en forma de resposta de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a una pregunta parlamentària del portaveu del Partit Popular (PP), Enric Millo, sobre l'ús del castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament públic.
Rigau explica en la seva resposta que la Generalitat ja ha dictat cinc resolucions en què ordena als centres on estan escolaritzats els fills de les persones que en van demanar l'escolarització en castellà, emparant-se en les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del Tribunal Suprem (TS), que se'ls reconegui la “situació jurídica individualitzada”. L'escrit recorda que la legislació catalana “no preveu la possibilitat d'escollir la llengua vehicular en l'educació pública a Catalunya atès que els alumnes no poden ser separats en centres ni en grups de classes diferents per raó de llengua”.
El nombre de famílies que han demanat l'ensenyament en castellà s'ha fet públic cinc setmanes després de l'última sentència del Suprem, que va deixar clar que les peticions d'aquests pares no podien afectar “el sistema sencer d'ensenyament de Catalunya”. El “tractament individualitzat” previst per Ensenyament en aquests casos consisteix a “proporcionar informació oral i escrita” en castellà a l'alumne sobre les matèries no lingüístiques, posar-los exercicis a classe i deures en aquest idioma, examinar-los en castellà i utilitzar la llengua que han triat els pares per “notificar a la família el progrés de l'alumne”. La immersió en llengua catalana, doncs, no es toca.
Un model en perill tot i tenir un amplíssim suport social
R. G. A
La dada feta pública ahir sobre el nombre de pares que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà demostra el que gairebé tothom sabia: que el suport social a l'antiimmersió és escàs i que molt poques famílies estan disposades a renunciar a un model que, amb les dades a la mà, garanteix que els escolars catalans tinguin un domini del castellà, com a mínim, tan bo com els de la resta de l'Estat.
Batalla judicial
Però ni aquestes xifres ni l'última sentència del Suprem, que avalava el sistema d'immersió, faran defallir els contraris al model actual, que ja estan buscant escletxes legals en l'última resolució judicial. Tampoc no sembla descartable que la justícia espanyola torni a posar en qüestió la posició del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, atesos els vaivens judicials d'aquests anys i l'actitud bel·ligerant del govern del PP, que en la reforma educativa mira de blindar la presència del castellà a l'escola.
Fermesa i pinya
A hores d'ara, l'única garantia de pervivència del model català és la fermesa del govern i de la comunitat educativa, que en aquesta qüestió fan pinya.