El TSJC obliga a fer la classe en castellà si ho demana un alumne

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) ha emès una interlocutòria en què insta la Conselleria d'Ensenyament a introduir el castellà a les aules on hi hagi alumnes els pares dels quals hagin demanat l'escolarització en castellà per via judicial.

Segons la interlocutòria, amb data del 6 de març, el sistema “ha d'adaptar-se a tota la classe -o unitat escolar- de la qual forma part aquest alumne”, fet que afecta tots els estudiants i no només l'alumne que ho ha demanat, ja que si no fos així aquest alumne hauria de ser separat en una altra classe o s'hi mantindria “amb una atenció individualitzada”, que ha estat “rebutjada específicament” pel Tribunal Suprem (TS) el juny del 2012.

Tant el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència sobre l'Estatut, com posteriorment el Tribunal Suprem, han emès sentències en les quals es considera que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. El TSJC va avalar posteriorment el sistema d'immersió lingüística però va considerar que s'havia d'atendre les peticions de les famílies que demanaven que l'escolarització també fos en castellà.

Per donar compliment a les decisions judicials que han demanat a l'administració que atengués les peticions de les famílies que volien que el castellà també fos llengua vehicular a Catalunya, el Departament d'Ensenyament ha aplicat a aquests alumnes una atenció individualitzada. Ara, el TSJC ha emès una interlocutòria arran del recurs d'una família que demanava que l'ensenyament bilingüe reconegut al seu fill s'apliqui “juntament amb els seus companys” i no de forma individualitzada.

El tribunal manté que és la Generalitat qui determina la proporció i l'equilibri entre les dues llengües. Ique ho ha de fer “atenent a la realitat sociolingüística del centre”. Segons el TSJC, no és la seva funció “substituir a l'administració en l'exercici d'una potestat pròpia”.

A més, la interlocutòria cita una sentència del Suprem emesa el febrer passat en la qual, entre altres qüestions, afirmava que els fills dels pares recurrents han de tenir també el castellà com a llengua vehicular “juntament amb els condeixebles”.

La petició d'un alumne, per tant, afectarà a tots els membres de l'aula, encara que els pares d'aquests últims no vulguin que es modifiqui el model lingüístic actual. El TSJC, però, argumenta que “el dret fonamental de l'educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix cap dret d'opció a rebre l'ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials”, sinó que és “l'administració educativa qui organitza i estableix la prestació d'aquest dret”.

El TSJC acaba desestimant els recursos de reposició presentats tant per la família com per la Generalitat, tot i que confirma “íntegrament” la interlocutòria del gener i demana tenir en compte els arguments que es donen en el nou escrit judicial.