turisme
Barcelona aixeca la veda a obrir hotels a Ciutat Vella
CiU i el PP refan la normativa local per permetre instal·lar nous establiments a l'àrea perimetral del districte o en edificis protegits
També es deroguen les restriccions ara vigents per crear negocis de restauració
Darrere els canvis en el pla d'usos de la zona s'intueix un gir doctrinal
La música de la sintonia ja s'encadenava nítidament des de les passades eleccions municipals. I ahir, festivitat de Sant Jordi, va ser el dia escollit perquè CiU i el PP donessin a conèixer la nova partitura que regularà tota l'activitat comercial al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Una reorientació que es plasmarà en un conjunt de modificacions en la redacció del pla d'usos aprovat el juliol del 2010 durant el govern d'esquerres (PSC i ICV-EUiA) a la capital catalana i que, a la pràctica, suposaran un canvi de paradigma en la legislació local sobre la matèria: on abans hi havia una norma intervencionista i restrictiva, ara s'imposa una visió més influïda per la doctrina liberalitzadora.
El pla d'usos fins ara vigent partia de la tesi, constatable, que Ciutat Vella pateix una densificació acusada d'activitat comercial que voreja la saturació en àrees com ara el Raval Sud i el Gòtic. La recepta per reequilibrar aquesta oferta al territori consistia a no concedir noves llicències d'establiments de pública concurrència –aleshores n'hi havia 2.471– i, alhora, afavorir el trasllat d'aquests negocis cap a zones menys atapeïdes. L'exemple paradigmàtic, i alhora controvertit, d'aquest model regulador va ser la limitació imposada a l'obertura de nous hotels –el 2010 el districte en tenia 257–, així com els condicionants que s'establien per redistribuir els ja existents, com ara que no n'hi podia haver tres en un radi de 100 metres. L'acord al qual han arribat ara el govern de CiU i el PP posa fi a aquesta veda. A partir de l'entrada en vigor dels canvis introduïts en el pla, presumiblement a l'estiu, ja es podran instal·lar nous establiments de tres estrelles en amunt als límits perimetrals de Ciutat Vella amb altres districtes, així com en edificis catalogats –nivell B– destinats a aquesta activitat. Ahir no es va voler explicitar quants hotels es podran arribar a obrir gràcies a aquesta prerrogativa, però algunes fonts parlen de “centenars”.
Una altra novetat, significativa, és que també s'autoritzarà l'obertura de locals de restauració en zones “no saturades” com ara el barri de Sant Pere, el Portal de l'Àngel i el nord del Raval. El mateix valdrà per a les que es denominaran “àrees de tractament específic”, i que inclouen la Boqueria, els porxos de Santa Caterina i Sant Pere, la plaça George Orwell, el passeig Picasso, el carrer Robadors i el del Call. Igualment s'augmentarà la distància mínima, de 50 a 100 metres, que hi haurà d'haver entre determinats comerços com ara autoserveis o botigues de menjar ràpid, i no es donaran noves llicències a locutoris o els negocis de productes lligats al cànnabis.
Els capítols del pla d'usos que no es retoquen són els que fan referència a albergs i apartaments turístics, una altra temàtica espinosa, a l'espera que s'aprovi d'un cop l'ordenança local sobre aquesta matèria. Mentrestant s'augmentaran les inspeccions i es redactarà un planejament específic sobre la concessió de llicències per a pisos d'ús turístic. Sobre això, una última dada: el 2010 hi havia 2.588 apartaments regularitzats només a Ciutat Vella. El 2012 ja eren 4.558.
Alberto Fernández (PP), portaveu ‘in pectore' del govern de Trias
f.e
Polític avesat a un contacte directe i periòdic amb els mitjans de comunicació, el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha mantingut aquesta darrera setmana una agenda de rodes de premsa frenètica. La paradoxa, però, és que la majoria han estat per presentar acords de govern assolits amb CiU, amb qüestions tan cabdals com ara l'últim pacte d'inversions (93 milions d'euros) o ahir sobre la modificació del pla d'usos de Ciutat Vella, on, per cert, va combinar el seu discurs més institucional amb un verb especialment afilat quan va fer referència a la immigració. El fet que el PP hagi capitalitzat tots aquests projectes i iniciatives davant el silenci de CiU no és casualitat. Ja estava pactat amb l'executiu de Xavier Trias, com a contrapartida al suport que els populars han prestat als pressupostos. Un escenari que ha alimentat les elucubracions que les relacions entre totes dues formacions, després d'un període de fred distanciament, viuen un moment dolç que es podria visualitzar en futures enteses. En la política, però, els gestos no sempre són innocus i tenen conseqüències. En aquest cas el PSC, que considera el pla d'usos un dels seus llegats més sòlids, anirà a l'oposició pura i dura. A Trias ja només li queda el PP.