La crisi porta el tercer sector a la reconversió

La Taula del Tercer Sector és una organització de tercer nivell formada per 32 federacions i agrupacions que aglutinen, en conjunt, més de 4.000 entitats socials no lucratives: associacions, cooperatives, fundacions, empreses d'inserció i centres especials de treball. El 5 d'abril, la premsa va recollir que La Confederació, la patronal de la taula, una organització que aplega 1.200 entitats i 45.000 professionals, havia decidit reclamar els interessos de demora pels impagaments de les administracions –590 milions, dels quals 435 milions els deu la Generalitat i 155 milions, les administracions locals–, la qual cosa, i segons Laia Grabulosa, directora de la institució, va provocar que “les entitats pateixin molt, i sobretot quan, per accedir a ampliar línies de crèdit, els bancs demanen un compromís per escrit de pagament de la Generalitat”.

Com s'ha arribat a aquesta situació? Roger Buch, director de projectes de l'àrea de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés (URL), assegura que el que avui es coneix com a tercer sector ha crescut a redós de l'estat del benestar, i també que la majoria de les associacions i federacions s'han fet grans en la mesura que s'han convertit en prestadores de serveis a unes administracions que els cedien a canvi d'una contraprestació: “L'equació és molt simple –puntualitza Buch–: quan l'Estat era pobre i no podia atendre les necessitats de determinats col·lectius, hi havia persones que s'associaven per resoldre problemes socials o particulars. Va ser així com van aparèixer agrupacions i associacions de tota mena, des dels que volien que les administracions tinguessin una major sensibilitat envers els afectats per malalties complicades fins als que lluitaven per l'alfabetització d'adults o defensaven els immigrants. Utilitzant com a bandera l'eficàcia i la proximitat, van fer tan bé la feina que les administracions els van donar confiança i, per assegurar-ne el manteniment, primer les van dotar amb subvencions, més tard la relació es va transformar en un conveni i, finalment, es van veure amb força per exigir un contracte, la qual cosa comportava un canvi estructural. Van acceptar les lleis de la lliure competència i allò les va obligar a professionalitzar-se, i a crear i mantenir una estructura empresarial per funcionar.”

Tot i que en la compareixença del 20 de març el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar que “el tercer sector és una prioritat perquè toca les persones més fràgils de la societat”, les paraules del màxim responsable de les finances de la Generalitat no deixen de reflectir un cert neguit i un punt d'impotència davant d'una realitat complicada; ni l'administració té els fons que li reclamen ni les entitats s'han acabat d'aclimatar a una situació de crisi que els ha trencat la progressió dels últims vint anys, en què no han parat d'agafar volum econòmic i professional.

Avui, en plena paràlisi financera, i malgrat que es presenten com la veu dels sense veu, estan compromeses amb els col·lectius que pateixen exclusió i mantenen la seva condició d'empreses no lucratives i d'interès social, es troben que, si no han diversificat l'oferta i han buscat nous canals d'entrada de capital, estan atrapades entre els impagaments de les administracions i la pressió dels compromisos contractuals.

La presidenta de la taula, Àngels Guiteras, ha deixat clar que, arran de l'anquilosament de les administracions, “toca enfortir el paper de les entitats socials”, i les seves paraules les ratifica Roger Buch quan remarca que el repte és “prendre els elements de gestió de les empreses sense perdre els valors”. “Avui que el procés s'ha accelerat, hem de mantenir el fet diferencial.”

Fins avui, moltes de les entitats que viuen majoritàriament de les aportacions de les administracions públiques es troben en la contradicció que, per una banda, volen fer incidència política, o sigui pressionar el poder derivat de les urnes perquè estigui obert a les seves peticions, i per l'altra, es veuen obligades a criticar la mà que les alimenta, la qual cosa provoca debats i complicacions. La crisi econòmica ha trencat el futur del tercer sector i ara, si vol sobreviure, no té altra sortida que la reinvenció.