Societat

Carreteres secundàries amb final feliç

UNA TURISTA COMPROMESA

Ens hem aixecat a quarts de cinc. L'objectiu és avui el parc nacional de Mayumba. La llum comença a puntejar d'orles tiges de la sabana tot conformant un espectacle coral extraordinari teixit de silenci.

Encara que en estació seca els camins no estan enfangats, són gairebé impracticables. A partir de Txibanga milloren, però comporten per al foraster un munt de dificultats.

Mayumba, al sud del Gabon, és vèrtex de confluència d'una xarxa de camins per on es transporten valuoses mercaderies, com l'ivori i el cautxú. El veïnat s'escampa per barris bigarrats entre la llacuna i l'oceà. Les platges —de poca amplària i sorra fina i clara— estan ombrejades per nombrosos cocoters que improvisen un brodat gris movent-se sobre pàl·lid llenç. S'hi viu de la pesca. Cada trenc d'alba un grapat d'homes mamprèn viatge en piragües allargades i estretes. Mentrestant, les dones i els nens esperen vora mar de sol a sol venent mercaderies —esclat de vida multicolor.

El parc, fronterer amb el Congo, és una àrea protegida entre dunes, sabana i selva tropical. Encara que el nombre d'espècies animals —elefants, búfals, ximpanzés, lleopards i tants més!— és considerable, el seu principal atractiu son les tortugues luth —tan sorprenents per a qui no les ha vistes mai— i les balenes. Les primeres acostumen nidificar en aquesta àrea i en algunes poques més una mica més amunt. Tanmateix, no és aquesta l'estació en què s'hi deixen veure. Com a compensació, ara mateix ixen les segones cada dia en desfilada nupcial que s'acompanya de cants amorosos, agosarats bots sobre la superfície de l'aigua i combats entre mascles, conseqüències fàcilment imaginables per ser propis del seu festeig.

Decidim passar-hi la nit el meu darrer dia a la regió. A les cinc del matí ens posem en marxa vers Txibanga per tal de no perdre el vol de tornada a Libreville, puix que Sao Tomé m'espera. A les vuit la ciutat ja bull de vida. Amb tot, una contrarietat ens pren per sorpresa quan ens diuen que hui no hi ha vol, ja que no hi ha prou passatgers. Cal canviar el programa. Però, primer de tot, avisar l'agència per tal que arreplegue el meu passaport de l'ambaixada de Sao Tomé on s'havia quedat per a sol·licitar visat. Durant tres dies tot estarà tancat al país, ja que se n'hi celebra la independència. Pels inconvenients i sentint-se responsable, Marie Claire m'ofereix la visita d'uns quants parcs més. Tornaré, doncs, per terra a la capital. M'hauria agradat prendre un autobús i tornar amb la població local, encara que arribés a les deu de la nit, però el vehicle havia eixit dues hores abans i no vull estar-me un dia més a la contrada.

Hem marxat a quarts de deu fins a Ndende per la RN6, hem creuat la RN3 i hem travessat Lébamba, Mbigou, Itsiba, Moudouma i Moupata abans no hem entrat al parc nacional de Birougou, potser la regió més humida i amb més cabdals aqüífers de tot el Gabon. És també l'espai protegit del centre del país. Ocupa vora 700 quilòmetres quadrats i és d'una riquesa biològica difícilment imaginable. S'entén perquè hi posseeix una selva tropical espessíssima. La “superpoblació” d'una espècie de simis desconeguda fins fa poc és també espaterrant. L'aparició sobtada d'aquests éssers en aparença tan nerviosos converteix el parc en un espai l'interès del qual no sols és científic, sinó també lúdic.

Ens hem hagut de reincorporar a la RN3 fins a Fougamou perquè no teníem on pernoctar. Encara que aquesta població no té massa interès, sí que ha pagat la pena fer un tomb per una de les comarques africanes amb més caigudes d'aigua per quilòmetre quadrat; d'una violència i una longitud d'alçada, en ocasions, considerable.

Cansament i entrebancs han estat ràpidament oblidats davant un pollastre assaonat amb pebre, mostassa i una salsa picant curulla d'energia; s'acompanyava de bananes fregides sucoses, tendres i dolces. El contrast entre ambdós components era deliciós.

Una bona passejada abans d'anar a jóc ha acabat d'arrodonir la vetllada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.