La comunió resisteix

Infants nouvinguts

Malgrat que no tots els bisbats catalans disposen d'estadístiques fiables del nombre de comunions, tant les xifres com les sensacions dels responsables són similars: tot i haver-se produït una davallada si es compara amb la situació de fa diverses dècades, els darrers anys el nombre de nens que fan la primera comunió o es manté o va molt lleugerament a la baixa. I fins i tot en aquests casos, molts responsables ho vinculen a la reducció de la natalitat i no tant a una pèrdua de la fe. Per exemple, al bisbat de Tortosa comenten que les davallades, que no són constants, se situen entre un 2 i un 3%. Al bisbat de Sant Feliu de Llobregat, d'altra banda, l'any passat hi va haver 3.049 nens que van fer la primera comunió, i al de Girona, poc més de 2.500.

On veuen més clarament l'estabilitat és a bisbats de zones majoritàriament rurals, on la tradició es manté forta entre les famílies. En alguns llocs, com al bisbat d'Urgell, sí que reconeixen que el 2012 es va viure una davallada potser com a conseqüència de la crisi, que ha empès algunes famílies a posposar la celebració i potser a fer-la conjuntament amb altres germans. A les zones urbanes, en canvi, les xifres es mantenen més o menys estables gràcies a un factor molt diferent: la incorporació de molts infants d'origen llatinoamericà.

“Aproximadament, un 20% dels nens que ara estan fent la catequesi són d'origen llatinoamericà”, explica Jordi Figueras, mossèn de la parròquia de Sant Joan de Tarragona i vicari episcopal de l'arquebisbat tarragoní. A Barcelona, on les escoles religioses mantenen una forta vitalitat també en el nombre de comunions, el paper dels fills dels immigrats llatinoamericans és també molt elevat. “Es tracta de famílies que són molt religioses i que acostumen a integrar-se dins la vida de la parròquia”, detalla Maria Ballart, catequista amb gairebé 40 anys d'experiència.

Tot i això, la realitat en moltes de les esglésies catalanes depèn de factors com ara la tradició d'una parròquia i les dinàmiques demogràfiques del seu voltant. Al Camp de Tarragona, per exemple, mentre que la parròquia de Sant Joan, al centre de Tarragona, va viure fa uns anys l'envelliment de la població del barri i ara s'ha revitalitzat gràcies a nouvinguts, a Reusla Prioral de Sant Pere no ha notat cap davallada en els darrers temps. “Som una parròquia molt consolidada, d'altres sí que han notat una baixada en les comunions”, detalla mossèn Creu Sàiz.

En algunes zones, a més, comenten que fenòmens com el fet que algunes famílies ara triïn que els fills facin la comunió sense passar per la catequesi, simplement assistint a una missa, dificulten encara més mantenir l'estadística que havia estat en alça anys enrere.

Entendre la religió

Siguin quines siguin les xifres, és cert que s'ha notat un canvi important en el perfil dels nens i de les nenes que comencen els cursos de catequesi a les parròquies pel que fa als seus coneixements de religió. “Abans era impensable que arribés com passa ara un nen que no sap el parenostre o que ni tan sols sàpiga fer la creu. Aquest desconeixement és en aquests moments molt habitual”, indica la catequista Maria Ballart.

Tot i que el nivell de coneixements sobre religió és millor en el cas d'aquelles criatures que cursen l'educació en col·legis religiosos, sí que els canvis socials han obligat a canviar l'enfocament de moltes d'aquestes classes. “Els nens d'ara són molt visuals, són de tocar i palpar-ho tot, i els costa entendre el que no veuen. Per això, ens hem hagut de buscar metàfores i maneres de fer-los entendre l'existència de Déu o el concepte de la fe”, detalla Ballart.

Les parròquies confessen que en aquesta situació influeix el fet que moltes famílies ja no assisteixen regularment a l'església per culpa dels nous costums socials. I no només això, en els darrers anys també s'ha detectat en alguns llocs un augment dels nens que inicien la catequesi sense estar batejats.