Societat

Llengua

Les conseqüències de la globalització

“‹El man se chivó al cap d'estudis›”

Un equip d'investigadors de la UAB identifica el ‘llatí-espanyol' com una nova varietat lingüística dels joves catalans

Molts adolescents barregen les varietats del castellà de Llatinoamèrica amb el de Barcelona

Mentre els polítics discuteixen sobre quina llengua s'ha d'utilitzar a l'aula, al pati, els adolescents fan una immersió diària en català, castellà i un munt d'idiomes i parles més, entre les quals el que els científics han batejat com a llatí-espanyol, una varietat lingüística que barreja diferents variants de l'espanyol a l'Amèrica Llatina amb paraules del català i del castellà que es parlen a l'àrea metropolitana de Barcelona. Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estudiat el comportament lingüístic dels estudiants catalans procedents de zones on es parlen diverses variants de la llengua espanyola de Llatinoamèrica (més del 10% del total d'alumnes) i ha observat que els nois acaben adoptant el model lingüístic dels seus companys, que es comuniquen entre ells en llatí-espanyol i releguen el català a l'àrea acadèmica.

Així, per exemple, un noi de família equatoriana de Barcelona adoptaria un castellà amb el seseo propi de l'espanyol llatinoamericà, l'aspiració de la s final, la musicalitat i l'entonació de les parles caribenyes i un lèxic que combinaria paraules com man, tío o plegar (per marxar). “Podria donar-se el cas –va explicar Víctor Corona, un dels autors de l'estudi, publicat a la revista International Journal of Bilingual Education and Bilingualism–, que el jove pronunciés la frase: “El man me cogió la pelota y se chivó al cap d'estudis.” Aquesta varietat també es dóna sovint –afegeix Corona– en parlants d'altres llengües, com ara els joves pakistanesos, que acaben parlant aquesta varietat del castellà perquè és la que senten al pati de l'institut.

El català és percebut com la llengua necessària per a la instrucció i el món acadèmic, mentre que, sovint, l'espanyol d'aquí és vist amb reticència, ja que els professors tenen tendència a corregir-los cap a la varietat del castellà de Barcelona. “En part, l'ús d'aquesta varietat del castellà és un discurs de resistència, una manera d'autoafirmar-se i d'identificar-se amb el grup”, diu Corona.

Els investigadors lamenten que, en molts casos, les escoles menystenen la importància d'aquestes varietats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.