Ni consens ni mà esquerra

Tirar pel dret i aprovar la LOMQE en un temps rècord, perquè el curs 2014/2015 comenci la recentralització educativa, no fos cas que José María Aznar li pugui retreure, a José Ignacio Wert, que no aplica el programa del PP. El ministre s'ha fixat l'objectiu de tramitar en nou mesos la llei, entre l'aprovació al Consell de Ministres i a les Corts, i la publicació al BOE. La prioritat, per tant, és fer via i no pas consensuar la reforma amb la comunitat educativa, les autonomies o els altres partits polítics, per exemple. Més enllà de l'intent centralitzador o de laminació de competències autonòmiques, qualsevol reforma del sistema educatiu hauria d'implicar la recerca del màxim consens fins a l'extenuació. Wert no s'hi ha esmerçat gaire, ni tan sols l'ha buscat amb els mestres o col·legis que l'hauran d'aplicar. Només ha deixat contenta la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) –no pas l'Església catalana i la seva potent escola cristiana–, en incloure l'assignatura de religió entre les que fan mitjana en la secundària.

Mai cap ministre havia estat objecte d'una plantada de rectors d'universitat com la que Wert va rebre en la conferència que havia de decidir les modificacions en l'àmbit de la gestió universitària; ni de consellers, com la que Irene Rigau i el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, van fer-li arran de la tramitació de la LOMQE.

El problema per a Mariano Rajoy és que la irritació que genera Wert afecta ja bona part del sector educatiu de tot l'Estat i albira una possible insubmissió a Catalunya, per exemple. Un cop aprovada, tindrà molta feina per fer-la complir.

Wert és també un dels pocs ministres de l'Estat que desatén les recomanacions del Consell d'Estat. Els experts legisladors li recomanaven que tingués més en compte les competències autonòmiques a l'hora de redefinir el sistema educatiu i, sobretot, que preveiés com finançaria l'educació si traspassava a la Generalitat el cost d'escolaritzar en castellà els alumnes que vulguin anar a l'escola privada. El mateix Consell d'Estat li recomanava que no emmascarés en una llei de millora del rendiment acadèmic una reforma del sistema.

Més tossuderies: la llei s'empara en la sentència del Constitucional sobre l'Estatut per “protegir” els drets dels alumnes castellanoparlants de Catalunya, però obvia els drets dels catalanoparlants del País Valencià, per exemple, on 126.000 alumnes s'han quedat sense classes en valencià aquest curs. També obvia les sentències que, tot i instar la Generalitat a escolaritzar en castellà alguns alumnes, li reconeix l'absolut dret d'organitzar el sistema educatiu vigent.

I sobre la separació per sexes. Veient que el Suprem estava donant la raó a algunes autonomies que havien retirat el concert educatiu a les escoles privades que separen l'alumnat per sexes, la llei Wert blindarà aquests ajuts, independentment de la separació per gènere.