Rigau creu que el PP podria no tenir temps d'aplicar la LOMQE si es manté una oposició unitària
Aposta per presentar esmenes conjuntes al Congrés i, si cal, recórrer al TC
Alerta que amb la llei Wert, en només 5 anys els alumnes podrien deixar de conèixer els noms de comarques i rius, la història o la literatura catalanes
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha opinat aquest dimarts que la LOMCE podria no arribar a aplicar-se a Catalunya si es manté una oposició unitària i es recorre al Tribunal Constitucional (TC). Segons ella, això en podria retardar l'entrada en vigor fins les properes eleccions.
Rigau ha estat la última en comparèixer davant de la premsa al final de la cimera educativa d'aquest dimarts i s'ha felicitat perquè “s'ha fet la feina que s'havia de fer”. Rigau ha destacat que s'ha fet un “diagnòstic compartit” i s'ha aconseguit la unitat per defensar uns principis mínims comuns en defensa de la immersió lingüística i les competències educatives de la Generalitat.
La consellera ha advertit que l'aplicació de la llei Wert suposaria una “ferida” a la cohesió social i el fet que el govern perdés la capacitat per dirigir el sistema educatiu. Rigau ha vaticinat que en cinc anys els alumnes catalans podrien deixar de conèixer les comarques, els rius, la història o la literatura catalanes.
Al seu parer, el text de la llei Wert no és “convenient” per Catalunya i és “inaplicable” per qüestions de llengua, d'autogovern, socials i de sistema pedagògic. Per això, ha considerat una “bona notícia” que amb la cimera s'hagin fet passos per “avançar” en una oposició comuna en aquests punts i acordar una estratègia conjunta.
També s'ha queixat que fins ara la Generalitat feia l'avaluació de totes les etapes, tot i que el Ministeri fixés el 55% dels continguts de l'assignatura, però ara l'estat ho vol avaluar gairebé tot. Sobre aspectes més tècnics del text, ha vaticinat que podria augmentar el percentatge d'alumnes no titulats.
La titular d'Ensenyament ha explicat que en primer lloc cal esmenar la llei al Congrés de Diputats, amb les quatre esmenes proposades en la cimera d'aquest dimarts, i altres que puguin sorgir, i s'ha mostrat confiada que totes arribaran, més o menys modificades, a ser defensades conjuntament al Congrés.
Però si la via parlamentària no tingués èxit, el següent pas seria portar la llei al TC per vulnerar competències de l'Estatut. En aquest sentit, la consellera s'ha preguntat com pot un ministre o un president de govern retallar les competències educatives a Catalunya si el TC no ho va fer en la sentència de l'Estatut.
Per Rigau, el ministre José Ignacio Wert i el govern de Mariano Rajoy volen “canviar les estructures de l'estat” i un dels instruments per fer-ho és canviar el sistema educatiu per portar-lo a etapes anteriors a la democràcia.
La consellera ha recordat que la ministra d'Educació del PP en l'etapa Aznar Pilar del Castillo no va tenir temps d'aplicar la seva llei educativa perquè el PSOE va guanyar les següents eleccions. Amb això, ha insinuat que si la llei es retarda al Congrés i al TC podria no entrar en vigor fins el curs 2015-2016 però llavors el PP ja podria haver perdut les eleccions espanyoles.
Preguntada sobre les discrepàncies amb altres partits i pels concerts a les escoles d'elit que separen per sexes, Rigau ha dit que l'impacte real de retirar aquests concerts es veuria d'aquí a 13 anys, perquè hi ha el compromís amb els nens de 3 anys de pagar-los l'educació fins als 16. A més, ha recordat que els concerts són quadriennals i ara s'estan aplicant els acordats pel tripartit.
En altres qüestions, com les retallades, ha admès que hi ha certes discrepàncies entre els partits. Però “anem junts en allò fonamental”, ha assegurat.
