“S'haurien de fer polítiques que prioritzessin la felicitat”

No. No pretenc donar fórmules màgiques per assolir la felicitat, perquè no les conec. El llibre pretén demostrar amb estudis científics objectius que el benestar i la salut tenen una vinculació directa i que ser optimista no és només una actitud davant la vida, és una manera de cuidar-se. S'ha demostrat que els neurotransmissors que s'activen en una situació d'estrès són els mateixos que acaben afectant el sistema cardiovascular i l'immunitari, amb les conseqüències que comporta.

Fa molt temps que s'accepta que tot està lligat i que una bona actitud ajuda en àmbits concrets. Les dades obtingudes són molt sòlides i estan avalades per professionals de prestigi. No parlem d'afirmacions sense cap fonament. Formem part d'una societat amb uns nivells d'exigència molt alts que acaben repercutint en el nostre cos.

No té una definició concreta, perquè cadascú la viu i la sent d'una manera molt personal. Una mateixa situació que propiciï el benestar pot ser concebuda d'una manera molt diferent per les persones que hi prenen part. Jo en cap moment dic en el llibre “Sigues feliç!”, perquè no hi ha un camí únic per abastar la felicitat.

Un repte i un bon moment per fer-ho. Crec fermament que ja és hora que els governs i les administracions es plantegin molt seriosament que cal fer i aplicar polítiques que afavoreixin i prioritzin el benestar públic. Cal una profunda revisió per prioritzar la felicitat com a aspiració social.

Per exemple, però no només. Els governs no han de fer normes per assolir la felicitat, però sí que s'han de preocupar de garantir que els espais públics siguin agradables, que hi hagi una oferta d'activitats que convidin a participar-hi... Utilitzar part dels diners de tots perquè ens sentim bé tots.

Hi ha estudis que demostren que les persones necessitem resoldre un seguit de necessitats, però que quan les tenim cobertes el desig per obtenir moltes coses més no es correspon amb la satisfacció posterior d'aconseguir-les.

És una barreja de coses. El cervell és com un mòbil, que quan toques una peça s'activen les altres. Ens movem al voltant d'un seguit d'escenaris o de situacions que ens atrauen i ens repel·leixen i que ens fan respondre d'una manera o una altra. En això, hi fan molt els trets distintius de cada persona, que marcaran el seu camí cap al benestar. Una persona a qui no agrada la incertesa farà els possibles per evitar-la i una altra que tingui afany de protagonisme buscarà la seva satisfacció en aquells moments que li donen notorietat.

La felicitat és un concepte que t'afecta a tu com a ésser humà, que ets qui la sent. Sí que és cert que la teva actitud també es transmet i acaba influint en els del teu voltant i quan una situació és global, com la crisi actual, molts acaben sentint el mateix. L'entorn et condiciona perquè no estàs sol i interactues. També cal tenir en compte que tots tendim a recordar més les coses negatives que les positives.

La felicitat com a estat natural no existeix. Pots tenir predisposició a veure la vida amb optimisme, però d'aquí a ser permanentment feliç hi ha un abisme. Nosaltres funcionem per percepcions i les percepcions ho són en funció dels canvis. Ets conscient que estàs vivint un moment plenament feliç perquè abans n'has viscut un de trist.