Cossos balancejant-se en la fosca

Entre a Libreville a les acaballes del jubileu independentista. Una massa ingent de cossos tentineja en la boira. De la fosca que tot ho oculta —fins que la llum li assenyale perfils i colors— brollen danses i cançons, fam i alcohol.

Al matí, arreplegue visat i passaport a l'ambaixada de Sao Tomé; la vila dorm. Compre dos tiquets d'avió; l'un per a Port-Gentil hui; l'altre per a Sao Tomé, d'ací dos dies.

M'aplique a fer una “recapta” de llibres al “barri culte” d'aquesta ciutat vençuda per la son. Nmbolon'és el centre comercial més important, però res no hi satisfà les meues dèries lectores. Un amable venedor m'envia a l'única llibreria de pes, la Presse du Gabon. Carregue amb reculls de rondalles tradicionals i poesia. Tot en francès.

La ciutat ja m'és del tot familiar. En tinc una millor percepció de la realitat. Aprofite per llegir, escriure i xerrar, sobretot amb dones amb uns quants fills penjats de les faldilles.

La durada fins a Port-Gentil és curta; l'espectacle des del cel, majestuós; un feix de cintes d'aigua serpentegen pel bosc; el magnífic Ogooué hi desemboca. L'accés per terra és impossible, ja que està voltada de llacunes. S'aixeca sobre l'illa de Mandji, que va ser drenada cavant canals que es buiden i omplen al compàs de les pujades i baixades de les marees. Els barris semblen enreixats sobre el terra i els camins de pas són ponts entre illots. L'ambient és típicament insular: units entre ells enfront del món; s'acontenten fàcilment i es deixen dur per un ritme tranquil i màgic.

El paisatge de la comarca és fruit de profunds contrastos. Per als treballadors d'elit i els visitants, elegants balnearis vora platja, d'aigua sempre neta i brillant sorra blanca; però enfront hi ha les plataformes i cisternes petrolieres més intensament explotades de tot el Gabon. Una mica més a l'interior hi ha el vell pont de fusta que conta la llarga història de les explotacions forestals. A vila, la vida esdevé trepidant vora mercat, un reclam per a l'esguard i l'oïda. Al costat de Cap Lopez, el vell gran port comercial, hi ha un far que no funciona, però hi viu gent de Togo i Ghana, reclutats fa més de 50 anys per les potents companyies de pesca. I és que, malgrat el petroli i l'explotació forestal, els vilatans hi viuen de la pesca tradicional i de les artesanies femenines que es venen a mercat. Port-Gentil té poc més a mostrar i sols interessa al viatger perquè és punt de partida d'excursions per mar.

Amb tot, la seua és una història plena de misteri i dolor. Mandji és el nom d'un iroko gegantí que guiava els navegants adjumba, els seus primers pobladors. Després arribaren els portuguesos, que hi obriren un port on es concentraven tots els esclaus de l'Àfrica tropical camí d'Amèrica. Els francesos van ser els colonitzadors definitius i el batejaren així en honor d'un comissari general francès al Congo, Émile Gentil, amb fama de sanguinari. A començaments del segle XX el tràfic fluvial era molt intens i no hi havia cap altre mitjà d'enllaç que aquest amb Lambaréné i Libreville.

És l'única regió que s'oposa al poder polític establert i les revoltes poden arribar a ser especialment violentes, malgrat que l'extracció de petroli i l'explotació forestal són de les més potents del país. Tanmateix, no ho nota massa la butxaca dels seus habitants.

La seua cultura continua viva i depèn de danses cerimonials animistes, literatura oral i gastronomia; a mans dels Myéné. El popular slam està entre el Mvett tradicional i la poesia moderna. També s'ha conservat, encara que amb vestuari occidentalitzat, el nkondjo, dansa nkomi que significa “ratpenat”. Ara que, la més significativa és la ivanga, dansa profana dels Orunguque escenifica la seua organització social i la relació tan intensa amb la natura. Sols hi participen dones vestides de blanc, color que simbolitza la societat precolonial. La capitana, l'akaga, és l'única que du ornaments d'un altre color. La dansa dura tota la nit i el monòton ritme ve marcat pel pas dels peus.

Potser aquests balanceigs dels cossos en la fosca gabonesa siga el record imperible que em quedarà d'aquest país.