“A molts gossos infectats de leishmaniosi no se'ls nota”

Ara ja es diagnostica a temps i es fan tractaments perquè puguin fer una vida normal. La malaltia, però, té una àmplia persistència al nostre entorn i molts gossos acaben infectant-se i alguns emmalaltint. Quan no responen als tractaments i els afecta algun òrgan vital poden acabar morint.

És un paràsit que es diu flebòtom; és un insecte encara més petit que un mosquit. Transmet la leishmaniosi de gos a gos o a d'altres animals i també a les persones. Són les femelles, les que piquen, i quan xuclen la sang, si el gos està infectat, poden transmetre la leishmaniosi a un altre gos quan tornin a picar.

Sí, però la bossa important d'infecció es dóna entre els gossos. La malaltia entre humans és molt baixa, com a mínim a Europa, tot i que quan s'ha donat són casos greus i afecten gent generalment amb un sistema immunitari menys eficient i amb poques defenses. Per això és tan important el control en els gossos, per disminuir la malaltia.

Al litoral mediterrani el percentatge d'infecció és alt, amb un 60% dels gossos infectats, encara que no tots desenvolupen la malaltia perquè el seu sistema immunitari és capaç de controlar la infecció. Els signes més freqüents són els que afecten la pell, com ara les crostes, la caiguda del pèl, però també pot afectar els òrgan interns. A molts gossos infectats, exteriorment no se'ls nota res, per això el millor és fer una diagnosi.

A diferència del mosquit, aquest insecte no necessita aigua. Amb una humitat ambiental alta, matèria orgànica, zones fosques i seques ja pot viure. Té molts hàbitats i el canvi climàtic i el moviment dels gossos també afavoreixen que s'escampi. L'estudi que s'ha fet a 1.100 gossos es fixa en els anticossos de diferents malalties, entre les quals, la leishmaniosi. A tot l'Estat hi ha una prevalença d'un 17%, però amb diferències entre el nord, on és quasi inexistent, i cap a Andalusia, on pot arribar a ser del 40%.

Són unes mosquiteres especials, però el que pot ser més efectiu és evitar que els animals dormin a l'exterior. El flebòtom està més actiu del vespre a la matinada, i sobretot des de la primavera fins a la tardor. Hi ha insecticides, com els piretroides, que s'ha demostrat que funcionen. Amb això i la precaució de vacunar i fer tractaments, es redueix la possibilitat que, un cop infectat, el gos es posi malalt i transmeti menys quantitat de leishmaniosis. A Barcelona s'està fent una campanya de prevenció important per mirar de reduir el percentatge d'infecció entre els gossos i indirectament també les persones.

Es coneix, però no se sap que el percentatge d'infecció és tan alt i quins són els mètodes de prevenció. Des del Fòrum Bayer, que és una plataforma sense ànim de lucre, es vol informar i conscienciar els propietaris de gossos sobre la leishmaniosi i altres malalties transmeses per vectors com ara les paparres i les puces.

Clínicament es curen, ja que fan una vida normal després del tractament, però es pensa que la majoria queden infectats, ja que l'agent no desapareix. Per això, encara que es vegin sans, és important controlar que no tinguin el paràsit o tornin a recaure de la malaltia.

Amb la situació econòmica actual, hi ha un relaxament: es deixa de fer prevenció i el nombre de visites es redueix, amb els riscos que això comporta i que no s'avaluen prou bé. Fa unes setmanes sorgia un cas de ràbia en gossos a Espanya, i això que ja estava controlada.