El curs acaba amb la incertesa sobre nous canvis i retallades
Els mestres denuncien les tisorades en l'ensenyament i critiquen els canvis constants de l'administració en el sistema educatiu
Els sindicats vaticinen un any calent, però els docents es mostren saturats de vagues
Avui s'acaba un dels cursos més convulsos dels últims anys: una vaga del sector de l'ensenyament, una de general, diverses d'estudiants de secundària i mobilitzacions de tota mena (tancades a escoles, concentracions i samarretes grogues per tot arreu). Els mestres acomiadaran avui els alumnes fins al setembre i es concentraran en el curs que ve amb la incertesa sobre com els quedarà, definitivament, la plantilla del 2013/2014 i quines sorpreses els esperen en forma de canvis legislatius i retallades.
Per començar, com que el govern no ha presentat el pressupost ni s'espera que ho faci, si més no a curt termini, les escoles i instituts no saben de quins recursos disposaran. “De moment, estem rebent les assignacions igual que l'any passat, amb una mica més de retard”, explica Jordi Moncusí, director de l'institut Barcelona-Congrés, que explica que els centres de secundària perdran algun professor el curs vinent.
“Ensenyament va anunciar el manteniment global de la plantilla, però als centres hi haurà pèrdues a causa de l'augment de la matrícula”, explica Montse Ros, responsable d'Ensenyament de CCOO. Ros calcula que hi haurà uns 400 docents de diferència. “Però ara que arriben les notificacions als centres, tenim la percepció que la pèrdua és major”, afegeix.
Els mestres estan en guàrdia. Aquest curs han hagut de fer molts equilibris per trampejar les retallades i, ara, a sobre, es troben sota l'amenaça d'una llei, la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), que no els agrada. “Tenim molt poca confiança en l'administració. Els mestres estan cremats”, confessa Rosa Pou, directora de l'escola Vallmanya de Sant Esteve de Palautordera. “El pitjor d'aquest curs –diu Pou– ha estat la demora de deu dies en les substitucions.” També ens ha perjudicat molt el fet que els substituts facin un 85% de la jornada perquè els paguen menys. S'han donat situacions inversemblants com ara que el tutor substitut, com que té reducció horària, no pot observar els alumnes a l'hora del pati”, denuncia.
Personal administratiu
Per Moncusí, a banda de la demora a l'hora de cobrir les substitucions, que a mig curs s'ha suavitzat, “el problema principal” l'han tingut “amb les restriccions per cobrir les baixes del personal administratiu si has tingut la mala sort que algú s'hagi posat malalt”. Tot plegat –afirma Moncusí– fa que hi hagi un “malestar laboral soterrat, fins al punt que en alguns centres han deixat de fer sortides”.
La incògnita és saber en què es traduirà aquest malestar. “El curs que ve serà dur. Molt dur. I amb molt de conflicte”, avisa Ros, que preveu que al setembre poden tenir aprovada la LOMQE “per aplicar-la el curs 2014/2015”.
Però els responsables dels centres –adverteix Pou– no ho tenen tan clar. Aquest curs, a la seva escola, vagues a banda, s'han organitzat tancades reivindicatives, una cercavila i actes conjunts amb les AMPA del poble veí (Santa Maria de Palautordera), però no sap com respondran els mestres l'any que ve. “La gent està cansada de tanta vaga i descomptes a la nòmina”, aclareix Moncusí. “I de tants canvis de lleis que no ens deixen concentrar en la nostra feina”, afegeix. Pou ho subscriu: “Els mestres tenim una sensació d'inseguretat total i ja ens preguntem a veure amb què ens sortiran ara.”
LA FRASE
Jornada intensiva sense recursos
El curs 2012/2013 va començar amb el 71% dels instituts de secundària públics acollint-se a la jornada intensiva, un horari que no agradava al Departament d'Ensenyament i que va acabar autoritzant de manera massiva en calcular l'estalvi econòmic que suposava per a les arques de la Generalitat.
La consellera, Irene Rigau, va imposar diverses condicions per implantar la jornada compactada: que hi hagués consens en el consell escolar, que no comportés un empitjorament dels resultats acadèmics i que els centres presentessin una bona oferta d'activitats extraescolars a la tarda, especialment en els barris desafavorits, perquè els alumnes d'aquestes zones tinguin les mateixes oportunitats. “El problema és que aquest any no hi ha hagut subvencions per a les activitats extraescolars de la tarda. Això és totalment contradictori”, lamenta el director de l'institut Barcelona-Congrés, Jordi Moncusí.
La generalització de la jornada intensiva als instituts públics ha generat un gran debat entre els que defensen que la compactació comporta més racionalització dels horaris dels estudiants i que tinguin més temps per fer altres activitats i els que critiquen que la mesura fa encara més gran la diferència entre els alumnes que tenen diners per fer activitats extraescolars i els que no. També defensen que la jornada intensiva no ajuda a conciliar la vida familiar perquè els horaris dels pares són totalment diferents.