“No ens ensenyen a pensar en l'amor de forma racional”

Vaig tenir una relació de parella en què vaig quedar atrapada amb una dependència. Aleshores no sabia què era, no havia sentit a parlar de la dependència emocional.

Et vas oblidant, et confons, et vas diluint en l'altre. T'adaptes a les seves aficions, al que tu creus que espera de tu. A mi, que no m'agrada el fred, ni fer surf, em vaig trobar fent surf al País Basc a l'hivern. Aquella relació va durar uns cinc anys. Em trobava cada vegada pitjor, però la idea de deixar la relació era impensable. I just és el que s'ha de fer. Perquè no l'has elegit conscientment. Deixant de ser tu mateix, no pots ser feliç.

A més de tenir una ansietat creixent, un quadre depressiu, perdre les il·lusions... I no saps per què.

Quan hi ha dependència ho considerem una relació tòxica i s'ha de deixar. La dependència és la incapacitat de renunciar a una relació quan és absolutament necessari fer-ho. I s'ha de fer quan no ens sentim autorealitzats, no podem ser nosaltres mateixos, no compartim els mateixos valors...

Passa cada cop més amb homes; a la consulta n'he tingut molts casos. El que passa és que el percentatge diagnòstic és més alt entre les dones i en part és perquè les dones acudeixen al psicòleg amb més freqüència i exterioritzen els seus sentiments més fàcilment. Però he vist casos d'homes amb dependència emocional molt greus.

En el llibre en parlo. Explico què seria una relació de parella sana i una de parella tòxica perquè el lector ho identifiqui. El principal problema que tenim és que no ens ensenyen a pensar en l'amor d'una forma racional, com ara què busquem en l'altre, quines característiques és important que tingui. No ens ho plantegem i iniciem relacions en funció de qui trobem o amb qui ens fixem primer. També confonem l'amor amb la dependència.

En el llibre explico les causes que condueixen a unes persones a crear dependència emocional, a enganxar-se, mentre que d'altres poden acabar relacions sense problemes. Bàsicament, hi ha problemes de baixa autoestima i la por a quedar-se sol. En general, tothom en situació de dependència hauria de fer teràpia perquè en podem acabar sortint, però en la pròxima relació repetirem el mateix patró.

Arran d'haver-me format, he vist com funciona internament. Hi ha cursos de coach de 8 setmanes i ja et donen un títol. No és la manera. Has d'haver treballat primer amb tu mateix, haver passat per un procés de creixement personal i a partir d'aquí podràs crear empatia amb els altres; és bàsic. El coach t'ajuda a avançar, a aconseguir un objectiu.

Quan notem els símptomes: l'ansietat, la depressió. Actualment, es prenen molts ansiolítics i el 99% dels casos de problemes de relació de parella se solucionen sense medicació. Prendre medicació és tapar el problema, no solucionar-lo.

I tant! D'entrada, pregunto als pacients quin esport fan i quines aficions tenen. A mi em va ajudar molt fer aeròbic amb bicicleta i recomano ballar salsa per la vitalitat que genera i l'aprenentatge.

Tenir clar què busques. L'enamorament és l'enlluernament que ens ha de servir per conèixer millor l'altre persona. Quan s'acaba la fase d'encanteri i no ens fa el pes, no cal entossudir-se a continuar per buscar el final feliç de conte. Quan algú diu que està lluitant perquè una relació funcioni, em crispo. Hi ha problemes que cal superar, però l'amor no s'ha de viure com una lluita.