La Girona sota mínims
dipsalut · La Diputació de Girona engega un programa pioner per cobrir les necessitats bàsiques de la població crisi · Una de cada tres persones de la demarcació es troba en risc d'exclusió social o de pobresa
“Actualmentningú no es considera al marge de caure en una situació d'atur”, diu Pau Batlle
De dades, en recull les mínimes que considera comprovades i certament indicatives del fortíssim sacseig de la crisi sobre l'estat del benestar i sobre els recursos i expectatives vitals de la població: a la demarcació de Girona, una de cada tres persones (32,5%) es troba en perill d'exclusió o de pobresa, perill que afecta especialment les que són menors de 16 anys (41%), les que tenen entre 16 i 34 anys (30,16%) i al voltant d'unes 5.600 famílies (Idescat, 2011). Mostra també diversos informes d'Insocat i d'Eurostat, així com d'entitats com ara Unicef, Càritas, Creu Roja i Fedaia, que han encès totes les d'alarmes, i en fa, de tot plegat, una inquietant interpretació que no deixa de tenir la seva part positiva: l'augment entre la ciutadania de la consciència de la pròpia vulnerabilitat –“actualment ningú no es considera al marge de caure en una situació d'atur i de degradació econòmica”, assenyala– que desperta, per això mateix, sentiments d'empatia, també entre la classe política, molt necessaris per abordar les dificultats existents. Pau Batlle, amb qui parlem, és el cap de l'àrea de polítiques i promoció de la salut de Dipsalut i, com a tal, responsable del projecte Salut i crisi, que aquest organisme autònom de la Diputació de Girona ha engegat amb l'objectiu de pal·liar tant com sigui possible els efectes devastadors de la crisi sobre la salut. La qual cosa implica un esforç important entre les administracions i la ciutadania per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques, especialment pel que fa a l'alimentació, l'habitatge, l'ocupació i el benestar emocional d'una part important de la població que està vivint sota mínims, explica Batlle. Per ell, la dada més preocupant és la que posa de manifest que “per primera vegada en democràcia, infants i adolescents són el principal col·lectiu en risc de pobresa” i es pregunta “quin futur ens espera com a societat si no som capaços de posar fre a aquesta davallada”.
Amb un pressupost per al 2013 d'11.678.119 euros (dels quals 8.655.844 estan destinats a programes i subvencions), Dipsalut finançarà el projecte Salut i crisi amb un total de 3,4 milions d'euros durant els seus tres anys de vigència (un milió d'euros per a aquest any). Uns recursos adreçats a donar suport econòmic a ajuntaments, ens locals supramunicipals i organitzacions no lucratives de la demarcació que ja estiguin treballant en la línia dels objectius marcats i que despleguin, a la vegada, un esforç important de coordinació per tal de millorar en eficàcia. “En molts casos –reflexiona Batlle– la societat civil ha estat més ràpida que l'administració a l'hora de cooperar en l'ajuda de les persones més desafavorides.” El pressupost es repartirà en l'àmbit comarcal (vegeu taula de distribució) d'acord amb un paràmetre que combina el nombre d'habitants i la densitat de la població.
A partir de juliol, entren les sol·licituds
C.V
Des de principis de juliol Dipsalut començarà a rebre i a analitzar per a la seva dotació les diverses propostes elaborades pels ajuntaments, pels ens locals supramunicipals i per les organitzacions no lucratives (ONL) amb domicili fiscal a la demarcació de Girona que constitueixen el paquet global de beneficiaris de Salut i crisi.
L'objectiu del programa no consisteix en la creació de cap nova estructura, sinó a oferir suport econòmic i a articular i a integrar els dispositius existents que donen resposta a l'impacte de la crisi en la salut de les persones, sobretot pel que fa a l'alimentació, a l'habitatge, a l'ocupació i al benestar emocional. Les ONL d'abast supramunicipal s'hi poden acollir de manera directa, i les d'abast local, a través dels ajuntaments respectius.