La societat civil defensa la infància de la precarietat

Fa temps que denuncien els efectes de la crisi en un dels sectors més febles de la població: la infància. En l'informe sobre la pobresa infantil presentat a començaments d'any, Fedaia (Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i Adolescència) denuncia l'increment notable del nombre de llars amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana del país, el llindar de la pobresa. La pobresa infantil se situava, el 2011, en el 26,7% de la població menor de 16 anys de Catalunya. Un nen de cada quatre.

Proposen duplicar el pressupost destinat a polítiques d'infància i incrementar el percentatge del PIB que es destina a educació, del 4,7% actual a la mitjana europea del 6,2%. Les estadístiques mostren clarament una correlació entre el nivell de formació dels pares i el risc de pobresa. “Ara és el moment –reclamava Jaume Clupés, president de Fedaia– de fer realitat les declaracions electorals de bones intencions contra la pobresa infantil a Catalunya. Mentre que la UE destina el 2% del PIB a polítiques d'infància, a Catalunya no s'arriba a l'1%, per sota de la mitjana espanyola, de l'1,2%.”

No és l'únic front obert d'una federació que agrupa la majoria de les entitats que treballen amb infants, joves i famílies en situació de risc. El fracàs escolar, la igualtat d'oportunitats, la detecció i la prevenció de situacions de risc, i la violència i l'assetjament escolar són alguns dels temes que preocupen la gent d'una entitat que té com a referència la convenció sobre els drets de l'infant aprovada per l'ONU el 1989 i ratificada per l'Estat espanyol el 1990.

Als anys vuitanta, la majoria de les entitats que atenien els infants tutelats eren religioses. A poc a poc, s'hi van afegir més entitats, fins que el 25 de novembre del 1996 es va crear Fedaia. Està integrada per 89 entitats que mouen un pressupost d'entre 150 i 160 milions per millorar les condicions de vida dels infants i famílies en situació de risc en el territori català i en què participen 3.000 professionals i 4.800 voluntaris que atenen uns 100.000 infants i unes 35.000 famílies a través de serveis en l'àmbit de l'acció social, l'educació, la formació prelaboral i l'atenció a les famílies. “Tot i la diversitat d'entitats, l'entesa no és difícil”, assegura Sonia Martínez, directora de Fedaia, ja que l'objectiu i els valors són compartits. Un repàs a la llista dels membres ens permet trobar-hi congregacions religioses, serveis socials evangèlics i una gran varietat de fundacions.
En l'àmbit de treball d'aquestes entitats, hi trobem els centres residencials d'acció educativa (CRAE), on s'acullen menors de 18 anys mentre esperen retornar-los a la seva família o se'ls en troba una d'acollida. Els centres oberts són serveis diürns que fan tasca preventiva fora de l'horari escolar per a nens i joves en situació de risc. Les institucions col·laboradores d'integració familiar fan mediació entre els infants i les famílies acollidores.

Altres entitats gestionen pisos assistits per a joves sense recursos. Les unitats d'escolarització compartida atenen joves que tenen problemes d'adaptació a l'escola. Ofereixen la possibilitat de cursar l'ESO de manera alternativa i en grups reduïts. Els programes de qualificació professional inicial es destinen a alumnes que han finalitzat l'ESO sense obtenir el títol. Els centres d'acollida atenen infants en situació de desprotecció mentre es realitza el diagnòstic. N'hi ha d'altres que se centren a pal·liar els efectes de la bretxa digital, a donar suport en les adopcions, a la teràpia familiar, a les residències maternals i al telèfon de la infància.