Barcelona busca inversor per pagar l'estació de la Sagrera
L'Ajuntament signa un nou protocol amb l'Estat per reduir el cost de l'obra suprimint un edifici, una andana del TAV i el passeig de la coberta
L'inversor es quedaria un segon edifici i els comerços a canvi de 350 milions
L'Ajuntament de Barcelona busca un grup inversor, també internacional, que posi entre 300 i 350 milions que faltaran per pagar la nova estació de la Sagrera, tot i que el projecte s'acaba de redissenyar a la baixa per reduir-ne el cost en 200 milions. Fa sis mesos que els equips polítics i tècnics de l'Ajuntament i el Ministeri de Foment busquen una sortida urbanística i financera al que han qualificat de carreró sense sortida. L'acord assolit al 2009 entre el ministre José Blanco i l'alcalde Jordi Hereu per fer possible una obra que aleshores ja perillava garantia 416 dels 703 milions que costava l'estació. L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) n'hi posava 161 del pressupost, Blanco n'hi comprometia 255 més a esquenes de la disposició addicional tercera de l'Estatut i en quedaven pendents 287, que es volien obtenir amb plusvàlues immobiliàries, hoteleres i comercials.
Fa 4 anys d'aquell acord i la recuperació econòmica que s'esperava a mig termini s'ha fos. Els 287 milions s'han convertit en 404 als preus actuals de mercat, Adif no pot posar els seus 161, ningú confia en plusvàlues i l'estació “estava en risc” de “quedar completament paralitzada”, segons l'alcalde, Xavier Trias, ahir, en la signatura d'un nou protocol amb Foment. L'obra a la Sagrera va a ralentí i enguany encara no s'ha certificat cap treball. La sortida s'ha buscat en dues direccions. Primer, s'han mirat de reduir els costos de l'estació eliminant espais i estructures sense afectar l'esquema ferroviari previst per a l'alta velocitat i les rodalies i regionals, així com la funcionalitat de l'estació. La ministra de Foment, Ana Pastor, qualificava ahir “de luxe” allò que s'ha eliminat: la coberta de l'estació, que havia de ser un passeig de vianants sobre la mateixa, amb una pèrgola arbrada i claraboies que donaven llum al vestíbul del TAV; també l'edifici de serveis que s'havia d'aixecar sobre la mateixa se suprimeix, així com una part del vestíbul i la cinquena andana del TAV. Això permet situar en un pressupost de 650 milions una estació que avui ja n'havia de costar 820. La segona part de la solució és trobar un grup inversor que posi els 350 milions que falten per pagar-la. A canvi, aquest soci es quedaria amb l'edifici hoteler i comercial de la banda de Sant Andreu/Bac de Roda i explotaria durant 60 anys l'espai comercial interior de l'estació.
LA XIFRA
Model ‘L'illa Diagonal'
Bona part del cost es redueix de la supressió dels dos edificis, l'un perquè no es farà i l'altre perquè el pagarà l'inversor. Aquest edifici tindrà uns 70.000 metres quadrats de sostre, que s'han aconseguit guanyant fondària a costa de la cinquena andana i una part del vestíbul del TAV. A més, el soci gestionarà durant 60 anys els 6.000 m² comercials de l'interior de l'estació. Des de l'Ajuntament es parla de model L'illa Diagonal. La concessió serà a 60 anys perquè es considera que, durant les primeres dues dècades, l'estació estarà per sota dels 100 milions de passatgers que contempla el pla de negoci. El projecte ja s'ha presentat a inversors xinesos i americans en les visites que l'alcalde ha fet a aquests països.