Les religions minoritàries obren 135 llocs de culte més
El nou mapa de les religions de Catalunya mostra com el creixement s'ha reduït d'un 20% a un 12% en els últims tres anys
Al país hi ha avui gairebé 8.000 centres, un 84% dels quals, catòlics
Tot i que la creació de centres de culte de les confessions no catòliques continua creixent a Catalunya –en els últims tres anys
se n'han construït 135 més–, el nou mapa de les religions presentat ahir permet constatar que aquest increment comença a experimentar una certa contenció.
L'anterior mapa de les religions –que recollia el període 2007-2010–, recollia fins a 200 nous centres de confessions minoritàries. Ara aquesta xifra ha baixat i l'increment ha estat només d'un 12% quan abans havia arribat
a superar el 20%.
Tot i aquesta davallada, la creació de centres de culte de les religions minoritàries és el que explica que en els últims tres anys s'hagi registrat un increment d'un 1,36% del nombre de llocs de culte en general a Catalunya, ja que el nombre d'esglésies catòliques no només no ha crescut, sinó que ha experimentat una lleugera davallada, que en termes absoluts significa que ara hi ha 28 centres menys que el 2010.
A Catalunya hi ha avui 7.958 centres de culte, dels quals un 84% corresponen encara a l'Església catòlica. L'any 2010, el nombre de centres era de 7.851.
Un any més, la confessió minoritària que ha crescut més ha estat la de l'Església evangèlica, que ha passat de 600 a 657 centres. De totes maneres, ni tan sols aquí l'increment no ha estat tan gran com en els sis anys anteriors, quan es van arribar a obrir a tot el territori 259 llocs de culte evangèlics.
La segona religió que creix més és la islàmica, amb 36 nous centres. En aquest cas, a diferència del que passa amb els evangelistes, la tendència s'ha mantingut estable des de l'any 2004, que és quan es va elaborar el primer mapa de les religions a Catalunya.
Com ja va passar l'any 2010, els centres dels Testimonis de Jehovà tornen a experimentar una davallada, un fet que sembla respondre més a una reorganització interna que a una pèrdua de fidels.
Percentualment, les religions ortodoxes són les que han experimentat l'augment més significatiu (superior al 70%), seguides de les comunitats budistes (20%) i les islàmiques (18%).
Per distribució geogràfica, les comarques que acumulen un major nombre de centres de culte són el Barcelonès (1.166), Osona (567) i el Vallès Occidental (383).
Aquest quart mapa de les religions a Catalunya, que va ser presentat ahir per la direcció general d'Afers Religiosos, ha estat elaborat amb dues fonts diferents. Les dades sobre la religió catòlica han estat facilitades pels deu bisbats amb seu a Catalunya. Les de la resta de religions provenen d'un estudi realitzat per l'equip Investigacions en Sociologia de la Religió, ISOR, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).