Condemnats a cremar
L'estudi dels focs històrics a l'Alt Empordà demostra que els incendis tendeixen a repetir-se periòdicament a les mateixes zones
Els punts comuns entre els perímetres dels incendis històrics permeten definir àrees d'actuació
Fa un any del foc que va arrasar 13.000 hectàrees i va provocar quatre víctimes mortals
En condicionsextremes, el foc només es pararia quan ja no trobés combustible, en arribar a mar o a la plana
En l'any que ha transcorregut des dels incendis del juliol del 2012 a l'Alt Empordà, la paraula prevenció és la que s'ha utilitzat més a l'hora de planificar actuacions per evitar que la tragèdia es repeteixi. Un dels punts clau d'aquesta prevenció és l'estudi dels incendis històrics a l'Alt Empordà i, d'aquest estudi, se'n desprèn que els mapes dels focs que s'han anat succeint se superposen en funció del relleu del territori, dels vents dominants i del tipus de vegetació. També s'estableixen mapes d'incendis típics a partir dels quals es pot preveure per on passarà el foc dels propers incendis.
Incendis de ‘disseny'
Amb l'estudi històric dels incendis a l'Alt Empordà, els forestals del Departament d'Agricultura de la Generalitat han elaborat tres “hipòtesis d'incendis de disseny” (vegeu el gràfic adjunt). Aquests tres incendis virtuals són el resultat de la superposició dels perímetres d'incendis històrics reals que es van desenvolupar en condicions meteorològiques semblants, amb tramuntana. El traçat taronja s'ha obtingut amb incendis reals del 1945, 1983, 1986, 2000 i 2001; el de traçat verd, amb incendis del 1978, 1974, 2000 i 1978; i el traçat blau correspon a incendis del 1978, 1983, 1993 i 2000. L'estudi destaca que en els tres casos els límits dels incendis són els mateixos: en condicions extremes, el foc només pararia quan ja no trobés combustible, quan arribés a mar o a la plana de l'Empordà. Es diferencien pels punts on s'originen i que també són punts habituals d'entrada del foc des de l'estat veí.
Àrees estratègiques
Aquestes dades són la base dels plans de prevenció sobre les quals treballen els enginyers forestals del Departament d'Agricultura de la Generalitat. Pere Frigola és un d'aquests enginyers a l'Alt Empordà.“A partir dels incendis històrics sabem per on passarà el foc i hem de parar molt esment en llocs estratègics que es defineixen per la topografia com ara canvis de rasants, llocs planers on canvia el vent i on es pot canviar el comportament del foc perquè no s'obri pels laterals”, explica Frigola. Aquestes àrees estratègiques no són senzills tallafocs: cal actuar-hi per compensar l'abandó dels terrenys de cultiu i la disminució de l'activitat ramadera de les últimes dècades, controlar-hi la vegetació (per exemple, amb pastures), instal·lar-hi reserves d'aigua i, sobretot, adequar una xarxa viària perquè els bombers hi puguin accedir. Alguns exemples d'aquestes àrees en què actuen els enginyers forestals del Departament d'Agricultura són el coll del Medàs (a sobre de Cantallops o el pla de l'Arca entre els termes del Pertús i la Jonquera). En aquest punt, a l'estiu passat, tot i que els treballs no estaven acabats, es va poder limitar l'avanç del foc.
Una altra característica dels focs d'aquesta zona és que els incendis no distingeixen fronteres. Per això, aquestes treballs de prevenció i els estudis que els han precedit es fan en el marc del projecte Princalb (Prevenció d'Incendis al Massís de l'Albera). En aquest projecte transfronterer, hi intervenen la conselleria d'Agricultura i Medi natural de la Generalitat, el Consell General dels Pirineus Orientals (a la Catalunya del Nord) i és sostingut i cofinançat per la Unió Europea. Els treballs es planifiquen conjuntament i es fan segons les necessitats del cantó de la frontera. Amb aquest programa també s'han resolt temes tan senzills com ara fer que les connexions de les mànegues dels bombers d'una banda i l'altra siguin compatibles. El programa Princalb, que inicialment estava previst per actuacions entre el 2009 i el 2011, s'ha anat allargassant i actualment continua vigent gràcies a unes pròrrogues que estaran vigents, en principi, fins a l'any 2014.