El nombre de sentències en català, al nivell més baix

Només dotze de cada cent sentències que redacten els jutges establerts a Catalunya està escrita en català. Aquesta dada suposa un altre retrocés en l'ús de la llengua pròpia del país en l'administració de la justícia, que des del 2004, quan es va arribar al 20,6%, no ha deixat d'anar a la baixa fins a situar-se l'any passat en el nivell més baix.

La dada, difosa ahir per la conselleria de Justícia, s'inscriu en un any en què l'activitat judicial va anar a la baixa, ja que es van dictar 255.328 sentències, 10.000 menys que durant el 2011 Aquell any el nombre de sentències en català va ser del 13,1%.

Amb la voluntat de corregir el deficitari ús del català, la conselleria de Justícia i la de Cultura van convocar ahir tots els professionals implicats en el món del dret i de la paperassa oficial per impulsar diverses mesures de foment de la llengua.

Advocats, notaris, procuradors, registradors de la propietat i graduats socials van signar acords de col·laboració amb els consellers Germà Gordó i Ferran Mascarell. En anys precedents, l'administració ja havia signat acords de col·laboració similars amb diversos d'aquests col·lectius, amb un resultat efectiu poc engrescador. Amb la signatura d'ahir es vol incidir en la pràctica diària de més de 25.000 professionals, que rebran l'assessorament i tindran a la seva disposició les eines lingüístiques.

La presència del català a les sentències va començar a baixar en picat arran de la decisió del govern tripartit d'eliminar la partida econòmica amb què es gratificava els jutges i funcionaris judicials que feien l'opció de treballar en català. Aquesta mesura havia estat introduïda pels governs de CiU, en l'època de Jordi Pujol, i havia repercutit de forma positiva en l'estadística lingüística. Amb el temps s'ha demostrat que el criteri de pagar per treballar en català és l'únic que s'ha demostrat efectiu. Quan ha desaparegut l'incentiu ha desaparegut la llengua.