El ‘fracking' atrau rèpliques de terratrèmols llunyans

Científics nord-americans han descobert noves evidències que associen els terratrèmols amb la pràctica de la fractura hidràulica. Se sabia que la injecció d'aigua a pressió per extreure gas podia provocar una sèrie de petits moviments sísmics, la majoria imperceptibles per als humans. Ara, però, s'ha certificat que la reinjecció dels fluids excedents del fracking al subsòl també atrau rèpliques de sismes llunyans, però en aquest cas amb una magnitud considerable. Els detractors de l'arribada d'aquesta activitat a Catalunya, doncs, es carreguen de raons.

Quan s'extreu el gas del subsòl mitjançant la fractura hidràulica es genera també un fluid excedent que després s'ha de tractar o bé tornar a injectar al subsòl, però en un pou creat en un altre punt especialment amb aquesta finalitat. Aquesta és l'opció més habitual i també la que els investigadors de la Universitat de Columbia han associat a un efecte d'atracció cap a les rèpliques de grans terratrèmols, encara que tinguin l'epicentre en un punt molt llunyà del planeta.

L'ús intensiu d'aquests pous pot provocar que les falles “arribin a un punt crític”, segons l'investigador Nicholas van der Elst. El seu article apunta que la injecció d'aigües residuals pot generar un alt estrès sísmic a les zones explotades i convertir-les en vulnerables. La sismicitat induïda per terratrèmols a milers de quilòmetres ja es coneixia, però és la primera vegada que es relaciona el fenomen natural amb activitats humanes.

En concret, els científics van comprovar que el moviment de 8,8 graus en l'escala de Ritcher que va tenir lloc el 2010 a Xile va generar, setze hores després, una rèplica de 4,1 a Oklahoma. Durant mesos, aquesta zona de pous va registrar moviments lleus fins que, el novembre del 2011, un sisme de 5,7 graus va enderrocar habitatges i va malmetre carreteres. És el més gran registrat mai amb una implicació humana directa i no van registrar-se víctimes mortals.

Els mateixos científics també van detectar relació directa entre els terratrèmols del Japó el 2011 (de 9 graus, que va generar el tsunami i l'incident a Fukushima) i de Sumatra (8,6) el 2012 amb rèpliques a Colorado i Texas, zones també sotmeses a un alt estrès per la injecció d'aigües residuals. Van der Elst remarca que no s'han observat grans terratrèmols com a conseqüència directa del fracking, sinó que estan associats a l'eliminació dels fluids que comporta aquesta activitat, però també d'altres com l'extracció de petroli. Es calcula que, només als Estats Units, hi ha uns 30.000 pous per canalitzar aquests residus.

D'altra banda, un segon estudi, en aquest cas de la Universitat de Califòrnia, ha trobat una alta correlació entre les instal·lacions d'energia geotèrmica, que també injecten aigua al subsòl, amb l'activitat sísmica. Els geofísics van estudiar la quantitat de moviments registrats entre el 1981 i el 2012 a la regió de Salton Sea (Califòrnia) i van creuar les dades amb l'activitat de les plantes geotèrmiques. Així van veure que després del 2001 es van disparar tant la producció d'aquest tipus d'energia com l'activitat sísmica, si bé va ser d'intensitat menor. De fet, el sisme més important associat directament al fracking va ser un de 3,6 graus que va tenir lloc al Canadà.

Així doncs, aquest mètode representa un risc per a la població? Antonio Villaseñor, investigador del CSIC a l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera de Barcelona, ho té clar: “El risc no rau en la pràctica en ella mateixa, sinó en com es faci. El túnel de la Sagrada Família era un risc si es feia malament, però teníem els coneixements per fer-lo bé. Aquí passa el mateix, l'important és fer estudis previs per saber si hi ha falles que es puguin moure.”

Hi ha experts, però, que creuen que no caldria ni arribar a aquesta fase i qualifiquen el debat sobre el fracking d'artificial: “Ens capfiquem en fer una polèmica sobre una cosa de la qual no s'ha analitzat l'existència, i resulta que la informació geològica existent diu que aquí no hi ha formacions rocoses aptes per a l'explotació”, diu el catedràtic d'estratigrafia i professor de recursos energètics a la Facultat de Geologia de la UB, Mariano Marzo. Per ell, els moviments d'algunes empreses perforadores a Catalunya responen únicament al màrqueting.