Pel treball i la llibertat
Fa cinquanta anys de la marxa sobre Washington, que va culminar amb la cèlebre proclama de Martin Luther King contra la segregació racial
Dinou personalitats relaten a El Punt Avui la seva particular utopia
I ara, avancem o retrocedim en el compliment dels drets humans?
Es va inspirar en la desobediència civil i en l'acció directa pacífica
La tarda del 28 d'agost del 1963, sota la mirada legitimadora del president Lincoln des del seu memorial i davant d'unes 250.000 persones arribades d'arreu del país per participar en la marxa sobre Washington pel treball i la llibertat, un home negre, pastor de l'església baptista i dirigent del moviment pels drets civils, Martin Luther King, va pronunciar el que encara es considera un dels discursos més bells en la forma i en el fons, tan reivindicatiu com esperançador i, per descomptat, cèlebre, de la història política moderna: I have a dream (‘tinc un somni'), la part més substancial del qual reproduïm en aquestes planes.
Eren temps d'una duríssima i violenta segregació racial als Estats Units, on un segle després de la seva emancipació, els descendents dels antics esclaus continuaven estigmatitzats pel color de la pell, discriminats políticament (exclosos del dret de vot), econòmicament (les feines més mal retribuïdes) i en cadascun dels aspectes de la vida quotidiana. N'és una prova prou coneguda la detenció de Rosa Parks perquè no va voler cedir a un home blanc el seu seient d'autobús.
Estratègia
King, nascut a Atlanta el 1929, havia centrat l'estratègia de la seva lluita per la dignitat i la igualtat de tots els éssers humans en els principis de la desobediència civil formulats per Thoreau i Gandhi i en una acció directa, pacífica i sense treva, capaç de generar contínues situacions de crisi i posar contra les cordes l'establishment més poderós.
Convertit en un importantíssim líder de masses amb un nombre creixent de seguidors i distingit amb el Nobel de la Pau entre altres reconeixements, podríem dir que va veure acomplert bona part del seu somni, tot i que li va costar la vida –va ser assassinat a Memphis el 4 d'abril del 1968.
Poc després de la cèlebre marxa sobre Washington, el president Lyndon B. Johnson va promulgar, el 2 de juliol del 1964, la llei dels drets civils (prohibia la segregació en les escoles, els llocs de treball i tot l'espai públic) i, el 4 d'agost del 1965, la llei del dret de vot sense cap mena de restricció. El cas és que de poder emetre lliurement un sufragi a la possibilitat de ser escollit president dels Estats Units hi ha uns quants passos, que la població negra efectivament ha recorregut amb l'actual president, Barak Obama, com a símbol de la transformació.
N'hi ha prou amb això? Indica una situació normalitzada d'igualtat? S'han fos realment les cadenes de la discriminació i de la injustícia als Estats Units i a la resta d'un planeta globalitzat? Avança la societat o retrocedeix en l'acompliment i el respecte dels drets humans més elementals?
Cinquanta anys després de la marxa pel treball i la llibertat, El Punt Avui proposa una revisió del llegat de Martin Luther King que repassa diversos aspectes de l'actualitat i ho fa des d'aquesta mateixa edició, amb una apassionada conversa entre Marina Subirats i Miquel Àngel Essomba, i fins al 28 d'agost –aniversari de la proclama–. Reprodueix, cada dia, el particular somni per assolir un món millor que han acceptat explicar tot un seguit de persones representatives d'entitats socials i/o públicament compromeses des d'un vessant polític i ètic. Els articles seran il·lustrats pels dibuixants Joan Casals i Joan Oller.