Llei i ordre als pisos turístics
Només 20.000 habitatges d'ús turístic s'han registrat a la Generalitat
80.000 funcionen de manera il·legal
Estan en tràmit uns 80 expedients sancionadors
La regularització és un procés lent
i les inspeccions s'intensifiquen
La direcció general de Turisme té registrats 20.000 habitatges d'ús turístic –apartaments, pisos, xalets o cases rurals que es lloguen per dies o setmanes– i 261 establiments d'apartaments turístics –edificis sencers–. Només aquests, els que ja s'han apuntat al registre del govern, són legals. El subdirector general d'Ordenació Turística, Joan Abad, calcula que hi ha uns 80.000 habitatges d'ús turístic i uns 200 establiments d'apartaments que funcionen encara en situació d'il·legalitat.
“Som conscients que és un procés molt lent, perquè és un canvi conceptual i s'ha de fer molta pedagogia”, indica Abad, que malgrat que és molt prudent apunta que possiblement l'estiu vinent la gran majoria de l'oferta, acostumada des de fa anys a funcionar al marge de tota normativa, ja estarà regularitzada. “Les altes van a bon ritme i la conflictivitat en les zones amb aquests habitatges ha baixat”, assegura.
El registre es va posar en marxa el juny de l'any passat. Llavors, la Generalitat va donar al sector tres mesos de marge per fer els tràmits i regularitzar-se. Ara, quan ja fa més d'un any de l'entrada en vigor de la normativa, s'ha intensificat la campanya d'inspeccions. Tot i que Turisme ja ha multat alguns propietaris d'habitatges irregulars destinats a usos turístics, el subdirector general d'Ordenació Turística insisteix que l'ànim no és sancionador, sinó aconseguir que s'adaptin a la legalitat i es donin d'alta. Només diu que són multes de poca quantia. “La campanya de regularització és oberta i ja es veurà quan en fem balanç al final”, indica.
La normativa d'allotjaments turístics marca multes entre els 3.000 i els 30.000 euros en els casos més greus.
En aquests moments hi ha una vuitantena d'expedients sancionadors oberts a Catalunya –sense comptar-hi Barcelona ciutat– a propietaris dels habitatges i també a gestors immobiliaris que els comercialitzen, i per tant fan una activitat il·legal. Paral·lelament, s'han tramitat una cinquantena d'expedients sancionadors més a agències que comercialitzen on-line els lloguers. De fet, les webs que actuen simplement com a mitjà publicitari no en són responsables directes, però sí que a la direcció general de Turisme li serveixen per arribar al propietari o bé al comercialitzador.
En el cas de webs, fins ara se n'han revisat unes 2.000 i unes 300 que es dediquen a la comercialització en línia.
Un projecte ambiciós
En el procés de revisió, els 21 inspectors de Turisme treballen en col·laboració amb els ajuntaments, que són els que tenen la informació dels usos d'habitatges. Abad insisteix que el procés és lent i atribueix alguns dels casos no regularitzats a falta d'informació per part dels propietaris. A banda dels 20.000 allotjaments ja entrats al registre, se sap que hi ha un nombre important de propietaris que ja han comunicat la seva situació als ajuntaments, però aquestes dades encara no s'han traspassat a la direcció general de Turisme. “És un procés ambiciós i lent, però amb un degoteig constant”, va indicar a principis d'estiu la directora general de Turisme, Marian Muro.
Pel que fa a les comarques gironines, el sector calcula que més de la meitat dels apartaments que es lloguen són il·legals. Segons dades de l'Associació Turística d'Apartaments (ATA), 7.061 s'han donat d'alta i n'hi ha uns 10.000 que ho estan tramitant. De manera il·legal, però, n'hi podria haver uns 30.000 en funcionament. El president de l'ATA, Marc Piferrer, adverteix que a partir d'octubre des de l'associació denunciaran a la Generalitat tots els habitatges turístics que no estiguin legalitzats, tot i que per ara en el que treballen és a fer pedagogia i informar tant els propietaris com els agents immobiliaris de les seves obligacions.
Per demarcacions, si a Girona se n'han donat d'alta al registre més de 7.000, a Barcelona no hi arribarien, a Tarragona i les Terres de l'Ebre serien uns 4.000 i a Lleida, a prop d'un miler.
Fer promoció
El subdirector general d'Ordenació Turística defensa que, a més de fer aflorar l'oferta i tenir-la controlada, aquesta legalització permetrà fer-ne promoció i donar-li valor. Un cop registrats i establertes les condicions normatives bàsiques, es consensuarà amb el sector un procés de categorització dels habitatges de lloguer a través d'uns criteris de qualitat. Si els hotels es classifiquen amb estrelles i les cases rurals amb espigues, aquests allotjaments es valoraran amb un sistema de claus.
L'intent per posar ordre a una oferta turística molt important, que competeix directament amb els hotels i càmpings, fa anys que dura. El govern de CiU va iniciar fa un any el procés de regularització dels habitatges que es lloguen per dies o setmanes a través de la normativa d'allotjaments turístics, mentre que el govern tripartit havia optat per incloure'ls a la llei d'habitatge. Es consideren turístics els habitatges que es lloguen per un període inferior a un mes, de manera reiterada, i amb una contraprestació econòmica. Els propietaris han de presentar la cèdula d'habitabilitat i uns requeriments mínims.
Un dels arguments que assenyalarien que la regulació que ha emprès Catalunya va per bon camí és que diferents comunitats autònomes i alguns països s'han interessat per veure com es fa. “Hem trencat el gel. És normal perquè som la primera destinació turística de tot l'Estat. És un dels processos de reflexió que hem de fer les destinacions turístiques consolidades”, planteja el subdirector d'Ordenació Turística. Madrid, Turquia i França s'han interessat pel sistema català.
LES XIFRES
Barcelona busca evitar els conflictes
En el cas de Barcelona, s'ha creat un grup de treball en què hi ha representants de les administracions i del sector per buscar una via ràpida de regularització dels apartaments turístics. Els conflictes entre els pisos que es lloguen per dies o setmanes i la resta de veïns de l'edifici és un tema recurrent en una ciutat que va rebre 7,4 milions de turistes l'any passat, que van fer 16 milions de pernoctacions hoteleres, cosa que l'ha situat en la quarta ciutat europea amb més turistes internacionals, per darrere de Londres, París i Roma. “La llei de l'any passat és més clara i confiem que ens permeti posar un cert ordre”, admet el vicepresident d'Apartur, Frank Granados. De totes maneres, no hi ha dades fiables a hores d'ara de quants pisos de la ciutat tenen ús turístic. En el cas de Ciutat Vella, s'ha fixat un període de sis anys perquè tots aquests apartaments s'agrupin en edificis exclusius.