La lluita continua
El Punt Avui clou la sèrie d'articles sobre utopies de destacats activistes socials
50 anys després del discurs de Martin Luther King queda molt camí a fer per la dignitat, la llibertat i la plena igualtat de les persones d'arreu
Amb aquesta pregunta certament rellevant del banquer Joan Antoni Melé: “Per a qui treballen els diners?”, El Punt Avui finalitza avui la sèrie d'articles en commemoració del cinquantè aniversari de la proclama de Martin Luther King: Tinc un somni. Davant 250.000 persones mobilitzades en la Marxa pel Treball i la Llibertat, el destacat activista nord-americà va pronunciar, el 28 d'agost del 1963, un contundent discurs contra l'apartheid jurídic, econòmic i social que oprimia la població negra del seu país i va projectar, des de la fermesa i l'esperança, el futur d'una utopia d'igualtat per a tots els éssers humans.
Revisant el missatge de qui va ser premi Nobel de la Pau i assassinat pels seus ideals i l'aferrissada pràctica de la desobediència civil contra les injustícies, els diversos participants en la proposta del diari han anat expressant, des del 12 d'agost, el seu particular somni per un futur millor i el compromís adquirit per fer-lo possible. Tampoc no han estalviat fonamentades crítiques sobre el duríssim càstig que la crisi financera i ètica està infligint a una part creixent de la ciutadania i sobre l'aplicació de retallades que vulneren els drets més elementals. Cadascun des de la seva perspectiva, han posat de manifest allò tan necessari per a l'avenç de la humanitat: la lluita continua.
Els articles es poden consultar al lloc web Elpuntavui.cat, dins del canal Catalunya vol viure amb dignitat.
Han estat elaborats per personalitats de la talla de Jordi Roglà, director de Càritas Diocesana de Barcelona; Conxi Martínez, vicepresidenta de Fedaia; Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social; Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família; Carles Cruz, magistrat i vocal del Consell General del Poder Judicial; Míriam Acebillo Baqué, presidenta de la FCONG; Joan Manuel del Pozo, director de l'Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social; Josep Marquès, president de Creu Roja a Catalunya; Albert Jiménez, portaveu de la PAH; Rafael Villena, president de la Coordinadora d'ONG Solidàries; Rosa Cadenas, presidenta de Discapacitat Intel·lectual Catalunya; Maria Rosa Terradellas, vicerectora d'Estudiants, Cooperació i Igualtat de la UdG; Amadou Bocar Sam, president de la Coordinadora d'Associacions de Senegalesos; Teresa Crespo, presidenta d'Ecas; Fatou Secka, presidenta de l'Equip de Sensibilització Contra les Mutilacions Genitals, i Joan Antoni Melé, subdirector de Triodos Bank.
El clamorós silenci de la gent bona davant les accions perverses
La sociòloga Marina Subirats i el pedagog Miquel Àngel Essomba encetaven el diumenge 11 d'agost les planes d'homenatge a Martin Luther King amb una panoràmica conversa sobre els principals reptes del nostre temps. En un context en què el color de la injustícia és bàsicament econòmic proposaven un canvi ideològic profund que ens fes més cooperatius que competitius per tal de combatre les desigualtats, alhora que propugnaven una renovació política a fons basada en la recuperació de l'ètica pel bé comú. Posteriorment, d'altres autors, en dies successius, han coincidit a denunciar diferents vulneracions dels drets humans concretades en qüestions com ara la falta de cobertura de les necessitats bàsiques, la malnutrició infantil, els desnonaments, les retallades, el poder especulador, el lucre fraudulent. I, al costat de la protesta, destaca també la força dels principis transmesos: la igual dignitat de totes les persones, una educació humanista, crítica i social, la lluita per la igualtat de gènere i contra qualsevol forma d'exclusió, el reconeixement dels drets dels immigrants com a antídot a la xenofòbia, l'autonomia de les persones amb discapacitat, el bon funcionament d'una justícia de proximitat, una consciència reafirmada de la solidaritat, l'exigència d'una banca ètica. Somnis que llegits en el seu conjunt ofereixen una afinada radiografia de la societat del nostre temps, dels seus avenços i també retrocessos tant des d'un punt de vista global com local i a la vegada plantegen, com ho va fer King al seu moment, tot un seguit d'accions per a la transformació social. Tots i cada un d'ells constitueixen un paradigma de rebel·lia contra les injustícies i fan bona una de les seves més cèlebres sentències, la que advertia del parany de la indiferència: “En aquesta generació ens haurem de penedir no tant de les males accions de la gent perversa com del clamorós silenci de la gent bona.”