Els firaires reclamen l'atenció de les administracions
Els beneficis de les atraccions han caigut a la meitat en només tres anys, i això deixa molts negocis al llindar de la desaparició
Reclamen als ajuntaments que hi col·laborin per poder superar la situació
Els professionals de les parades de les fires d'atraccions no s'escapen de la davallada d'ingressos que pateixen la majoria de sectors econòmics del país. L'Associació de Firaires de les Comarques Gironines calcula que en tres anys han vist reduït el benefici en un 50 per cent, circumstància que –afirmen– els deixa un marge de guanys tan just que es posa en perill la supervivència de molts dels seus associats, un col·lectiu format per un centenar d'autònoms o petites empreses. Algunes aquesta temporada han renunciat a fer tot el circuït de festes majors que havien fet tota la vida, perquè no els surten els números. La majoria dels associats són de la demarcació, però també n'hi ha uns quants de les comarques de Barcelona. Gairebé tots són negocis familiars que, al marge dels propietaris, donen feina a uns 150 empleats.
Per entendre la situació en què es troben cal tenir en compte que, a la davallada dels darrers anys en la despesa que les famílies fan a les atraccions, s'hi afegeix l'increment de l'IVA, que al darrer trimestre de l'any passat va passar del 9% al 21%. Com que entenen que els tiquets es posarien a unes preus excessius, de moment aquest 21% l'assumeixen els mateixos firaires i no el repercuteixen a la clientela. Per contra, es queixen que la majoria dels ajuntaments no tenen en compte les dificultats del sector i no fan “un esforç” com fan ells. “Pocs ajuntaments ens han rebaixat les taxes o impostos, costa molt que ho facin”, lamenten des de l'associació. El que es paga per parar en un recinte d'atraccions varia molt segons el municipi i, generalment, aquests ingressos solen ser importants pels ajuntaments. A tall d'exemple, l'Ajuntament de Girona va recaptar prop de 500.000 euros durant les darreres Fires de Sant Narcís. L'atracció que més va pagar (El ratón Vacilón) va incrementar les arques municipals en més de 10.000 euros.
Els firaires consideren que aconseguir una complicitat dels ajuntaments és indispensable per garantir la viabilitat del sector. També –hi afegeixen– seria convenient establir una normativa comuna a tot Catalunya, ja que avui cada municipi té les seves pròpies regles. Així mateix, voldrien que per estalviar complicacions burocràtiques les taxes s'agrupessin en un sol tipus, en lloc d'estar diversificades segons la naturalesa de l'atracció. Els intents que han fet fins ara per establir un diàleg amb les administracions no ha donat fruit, asseguren, entre altres raons perquè no tenen clar quin organisme ha de ser l'interlocutor.
LES XIFRES
Pros i contres del dia a un euro
Els firaires, en principi, veuen bé la implantació d'un dia de fires en què els preus de les atraccions es rebaixen (normalment a un euro el tiquet, quan la mitjana habitual és de tres euros), però amb matisos. Segons ells, si s'allarga la fira un dia i la rebaixa es programa en aquesta primera jornada, aleshores pot ser positiva. Si, per contra, el dia a un euro s'implanta al final de les fires, aleshores la mesura sol resultar negativa perquè molta gent s'absté de pujar a les atraccions la resta dels dies, pensant en el dia de l'oferta. Per compensar la jornada de rebaixes, els firaires demanen als ajuntaments que ho tinguin en compte a l'hora d'aplicar taxes i ordenances, cosa que –asseguren– no tots fan. L'últim ajuntament que s'ha afegit a la jornada a un euro ha estat el de Banyoles, que a les festes de Sant Martirià del mes d'octubre la implantarà per primer cop. En aquest cas, el consistori i els firaires han pactat que hi haurà un descompte del 10 % en la taxa per aquells que secundin la iniciativa. Hi ha ciutats, com ara Figueres, on aquest descompte és del 25%.
