Societat

Més alumnes per als mateixos mestres

Ensenyament estabilitza les plantilles docents i retorna a l'interinatge centenars de substituts

S'intentarà no esgotar els límits d'alumnes per classe, tant a primària com a l'ESO

El curs escolar comença aquest any amb 20.674 alumnes més i gairebé la mateixa xifra de mestres i professors: 63.962. Enguany, l'escola pública ha crescut de manera global en 275 grups, tot i que a P3 hi ha 73 grups menys per causes demogràfiques. La plantilla de docents, que l'any passat es va reduir a canvi de fer més hores, serà enguany més estable. Al contrari del que va passar el curs passat, en què 1.300 mestres i professors interins van acabar sent contractats com a substituts, aquest curs la situació s'invertirà i 2.245 substituts han estat contractats com a interins.

El 12 de setembre comencen les classes la majoria dels 1.295.006 alumnes que enguany estudiaran des de l'escola bressol fins a cicles formatius de grau superior i batxillerat (el que es coneix com ensenyaments de règim general en la modalitat de presencial). Això són 10.180 alumnes més que l'any passat, un 0,8%. Tenint en compte que hi ha 5.000 centres, suposa dos alumnes més de mitjana per cada centre; per tant, un increment “assumible”, segons considera la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

A aquesta xifra s'hi han de sumar els que faran estudis de règim especial (música, dansa, disseny, arts plàstiques, idiomes i esports) i la formació d'adults, que fan pujar l'alumnat fins als 1.550.87; és a dir, 20.000 alumnes més que l'any passat (un 1,4% més).

Del total dels alumnes aquest any i per segon consecutiu disminueixen els de P3 (2.131 nens i nenes menys) i P4 i P5 (2.740 menys). També baixa el nombre d'infants d'educació especial. En la resta de franges augmenta l'alumnat. En el sistema hi haurà 162.000 alumnes de nacionalitat estrangera (quatre de cada cinc nascuts a Catalunya), que en suposen 3.000 menys.

Millors ràtios

La consellera Rigau va destacar que s'ha aconseguit abaixar les ràtios d'alumnes i que a la majoria de classes, en educació infantil i primària, hi haurà 25 alumnes o menys per classe. A l'ESO la majoria de classes seran de 30 alumnes o menys i tot. “Retornem a la situació de la LOGSE”, preveu, en què no es permetia superar els 22 i els 25 alumnes per classe respectivament.

Rigau va assegurar que l'objectiu als centres és “aconseguir el suport al projecte educatiu” mitjançant l'estabilitat de la plantilla. Per això va anunciar que, un cop fets els nomenaments i concretades les destinacions dels professors interins, 8 de cada deu (és a dir, el 80% dels interins) es queden al centre on eren l'any passat. Segons la consellera, les places s'han perfilat a proposta dels equips directius, s'ha mantingut el criteri de prioritzar les destinacions d'equips de govern i, per tant, les destinacions forçoses s'han reduït de 960 a 68.

Pel que fa als 2.245 docents que l'any passat van treballar amb la categoria de substitut –treballant i cobrant només el 85% del sou–, aquest any passaran a ser interins, amb el 100% del sou i de la jornada. També aquest any, a diferència del curs passat, s'han cobert les jubilacions. Ensenyament va confirmar ahir que el 81,8% dels centres de secundària públics faran aquest curs jornada compactada.

Ensenyament admet que s'ha pogut prioritzar recursos en la docència a canvi de no invertir gaire en obres. En aquest sentit va explicar que enguany s'han instal·lat 11 mòduls prefabricats més que el curs passat, passant dels 997 als 1.008.

LES XIFRES

2.245
mestres
substituts passaran a ser interins aquest curs. L'any passat hi va haver un transvasament de 1.300 interins cap a substituts.
1.008
barracons
hi haurà aquest curs, en què s'han fet menys obres.
20.674
alumnes
més hi haurà en total, dels quals 10.180 són de règim general en la modalitat presencial: de l'escola bressol a CFGS i batxillerat.

Auditories pedagògiques per millorar resultats

La Generalitat farà una auditoria pedagògica a 96 centres de primària en què més d'un 30% d'alumnes –aproximadament 30.000 infants– van mostrar un nivell baix en els resultats de les proves de sisè en català, castellà i matemàtiques.

L'auditoria consistirà a recollir les dades de context, de centre, de resultats docents i metodològics, de projectes docents i de direcció per fer una diagnosi acurada de la realitat del centre per tal de “poder-hi actuar per capgirar els resultats”.

L'objectiu del departament –va dir ahir al consellera Rigau– és evitar que es facin crònics certs problemes i en certs centres, i detectar els punts en què l'administració ha de millorar. Són intervencions encaminades a incrementar la taxa d'èxit escolar, impulsant-hi canvis organitzatius, pedagògics i de gestió. “Crear valor públic: oportunitat, viabilitat, sostenibilitat i ascensor social”, va dir Rigau.

Plurilingüisme

Cada cop es fan més assignatures en anglès

El pla per introduir l'ensenyament de matèries no lingüístiques en una tercera llengua guanya terreny cada curs. Segons dades del Departament d'Ensenyament, durant curs 2013/2014 ja hi ha 1.400 centres de primària i secundària, públics i concertats que han dit que impartiran part del currículum en anglès (majoritàriament) o en altres idiomes, com l'alemany o el francès. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va confirmar, a més, que 52 centres (27 públics i 25 concertats) experimentaran amb nous materials i nous models que les editorials ja estan enllestint. Els alumnes han de sortir amb un nivell d'anglès C1.

Formació de mestres

Els millors alumnes, “que vulguin ser mestres”

“Volem que els millors alumnes vulguin ser mestres al nostre país”, va dir Irene Rigau. Tal com ja s'havia anunciat fa uns mesos ahir va reiterar que diverses universitats catalanes ofereixen dobles graus d'educació infantil i primària, fet que ha comportat que per entrar-hi calgui una qualificació acadèmica superior (la nota de tall a, per exemple, la Universitat de Barcelona és de 10,88). Amb aquesta mesura el govern vol que el nivell dels futurs docents pugi. “És una mesura a mig i llarg termini que representa una de les bases indispensables per avançar en la millora del nostre sistema educatiu”, va dir la consellera.

Pla de millora

Ofensiva per tenir més graduats en ESO

El govern posa en marxa un pla intensiu de millora de l'ESO per evitar el fracàs escolar i que alguns alumnes vagin passant de curs sense tenir el coneixement necessari de les assignatures troncals. La mesura va dirigida a uns 4.000 alumnes de primer curs (un 9% del total) que no se'n surten i vénen malament de primària. El pla preveu que aquests estudiants facin 4 hores de català (en comptes de les 3 obligatòries), 4 de castellà (en comptes de 3) i 5 de matemàtiques (dues més) a la setmana. És a dir, 13 hores de català, castellà i matemàtiques en comptes de les 9 a canvi de no fer una sèrie de matèries optatives, que podrien recuperar més endavant.

Avançar en tecnologia

Objectiu: alfabetització digital

Ensenyament també va presentar ahir un pla de tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement amb l'objectiu de formalitzar la inserció de les tecnologies digitals dins el projecte educatiu del centre, tant en els aspectes pedagògics com en els d'organització i gestió per tal de potenciar la millora dels resultats educatius. D'altra banda, es preveu que alumnes d'ESO i batxillerat que no puguin accedir a alguna assignatura curricular del seu interès perquè, per exemple, en el centre assignat no la fan, tindran l'oportunitat de cursar part del seu currículum en la modalitat a distància a l'Institut Obert de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.