“Olorar una planta medicinal ens fa sentir bé”

Recull els usos tradicionals de les plantes. Des d'usos medicinals a culinaris, tintorials... Estudia la relació entre el món vegetal i l'home.

És un saber que es transmetia a les cases, majoritàriament, de dona a dona, a la cuina o recol·lectant, al llarg de milers de generacions i just es deixa de transmetre a mitjans del segle XX.

Hi ha diferents factors. Ara la medicina és a l'abast de tothom. Hi ha farmàcies arreu, hi ha la seguretat social, això fa que la gent vagi al metge quan té un problema. Però si retrocedim 80 anys, no era tan fàcil. Hi havia pobles sense metge, es vivia en masos aïllats i els petits mals es resolien a casa.

Les dones que treballen o que comencen a viure a les ciutats deixen de transmetre aquest saber perquè associen els remeis populars i la feina artesana a quelcom antiquat.

Hi va haver una generació que no va valorar aquest saber i no el va transmetre. Ara, hi ha una generació de gent jove que vol recuperar aquest coneixement dels avis.

Amb Cristina Bota [biòloga i educadora ambiental] ens desplacem a les escoles perquè els nens coneguin les plantes del seu entorn. Fem jocs amb coixins aromàtics, sortides en què recol·lectem una tria de plantes i els n'expliquem els usos. És un treball molt sensitiu: oloren, toquen... És el que s'ha perdut. Surts al camp i ho veus tot igual. No t'adones que hi ha diferents verds, diferents sentors.

El saüc hauria de ser una de les plantes sagrades del nostre país. S'utilitza per a tot i s'aprofita tot. En realitat no són moltes: la menta, la marialluïsa, l'espígol o lavanda, la farigola, la valeriana i la tarongina. Per cultivar-les, només cal saber si necessiten sol i la quantitat d'aigua.

Fa anys que comercialitzo coixins d'herbes aromàtiques. Ara n'hem fet un d'aromes de Catalunya amb una tria de plantes aromàtiques del país. La tela també és feta nostra i és una foto de Josep Maria Oliveres de l'estelada que s'ha fet amb roses vermelles i el groc de la ginesta, l'estel, amb flors de saüc i el color blau, amb violetes. És una estampació exclusiva.

Hi ha espígol, romaní, menta, murtra, tomanyí, te de roca, sajolida, farigola, fonoll, orenga, rosa, artemisa i poniol.

He seleccionat algunes de les plantes aromàtiques que creixen a Catalunya, n'hi ha de vora el mar i també de muntanya. De te de roca n'hi ha molt per Montserrat. Hi ha una aroma que ens és pròpia, comuna dels països mediterranis.

Hi ha una cultura pròpia d'herbes que s'ha oblidat. La tarongina amb camamilla és un bon relaxant; també la rosella, l'arç blanc, el llúpol... Una bona menta fresca per començar el dia és un estimulant lleuger i fàcil de fer. Amb deu testos o fins i tot menys, amb cinc, ja fem. Abans tampoc en tenien tantes. Amb la farigola es curava pràcticament tot, des d'infeccions intestinals a un mal de coll o netejar ferides. La relació amb les plantes és molt saludable, perquè les olores, les toques, les observes. Interacciones amb un ésser que cuides mínimament i, en canvi, et dóna molt. És molt gratificant. Només olorar-les ja té un efecte de salut.

Molta gent desconeixia l'època en què has d'anar a recol·lectar una determinada planta o un bolet i vaig plantejar el llibre com una agenda: en cada mes què és el que trobes a la natura i quin ús en pots fer. Al setembre, hi ha ous de reig, siurenys, garrofes; es recol·lecta l'arrel de la genciana, l'olivarda, el llúpol... S'acompanya amb la imatge de la planta, la localització, quina part es recol·lecta i com es conserva, a més dels usos medicinals, culinaris i tintorials que té.