Un aniversari com una catedral
Ahir es van celebrar els 975 anys de la dedicació de l'altar major
L'edifici era llavors una església romànica, de la qual es conserva la torre de Carlemany
La catedral va ser una de les grans obres del primer art romànic
La catedral de Girona va commemorar ahir, amb una missa solemne presidida pel bisbe de la diòcesi, Francesc Pardo, el 975è aniversari de la seva dedicació o consagració. El 21 de setembre del 1038, l'arquebisbe Guifré de Narbona, acompanyat de vuit bisbes més, va dedicar l'altar major de la catedral a santa Maria. La mesa de l'altar, de marbre treballat en tallers narbonesos, és la mateixa que avui dia presideix la catedral. Però l'edifici on hi havia l'altar era molt diferent. Al seu lloc hi havia una catedral romànica que avui està gairebé desapareguda.
L'historiador Marc Sureda explica que la construcció de la catedral romànica es va iniciar cap a l'any 1010, sota el govern del bisbe Pere Roger i amb el suport de la seva germana, la comtessa Ermessenda, i del marit, el comte de Girona i Barcelona Ramon Borrell. L'església feia uns 63 metres de llargària, la planta era de creu llatina i tenia una sola nau d'uns dotze metres d'amplada. L'absis major contenia l'altar principal i als braços del transsepte hi havia uns altres altars, dedicats als sants Joan, Miquel, Andreu i Anastàsia. Adossat al braç nord, es va construir un campanar. Aquesta torre, popularment coneguda amb el nom de torre de Carlemany, és un altre dels pocs elements de l'edifici romànic que es conserven i es poden veure des del claustre. Sureda, autor d'una tesi sobre aquesta temàtica, manté que és molt probable que l'any de la seva dedicació l'edifici no estigués del tot aixecat, però s'hi podia celebrar missa i les característiques principals estaven definides. “La catedral romànica de Girona s'ha de situar entre les grans construccions de l'anomenat primer art romànic, que es va estendre per Catalunya i per altres regions d'Europa durant la primera meitat del segle XI”, exposa Sureda. Un estil constructiu que queda ben reflectit en la torre de Carlemany. S'ha pogut documentar que a l'interior de la catedral romànica hi havia un important conjunt de capitells i cornises esculpides de gran qualitat, que s'inspiraven en l'escultura romana. “Això, juntament amb una decoració pictòrica de la qual s'han perdut tots els rastres, contribuïa a fer de la catedral romànica un edifici de gran impacte estètic”, afirma l'historiador. Juntament amb la catedral, es van aixecar un conjunt d'edificis destinats als canonges que van configurar l'espai actual del claustre.
L'edifici romànic va estar aixecat fins que, a principis del segle XIV, es va fer evident que era insuficient. La població de la ciutat de Girona es va multiplicar aproximadament per deu. I, a més, segons destaca Sureda, “els canvis en l'espiritualitat i la devoció exigien una altra mena d'edifici, capaç de contenir moltes capelles”. La capçalera va ser la primer part a enderrocar-se. I va ser substituïda per l'actual presbiteri gòtic amb girola entre el 1312 i el 1347, data en què es va ressituar l'altar a la nova estructura. I cap al 1350 es van iniciar les obres per substituir la resta de l'església amb una nau única gòtica. El projecte no es va acabar fins al segle XVIII a causa de les dificultats i interrupcions amb què va topar. El cos occidental romànic va ser l'últim que es va tirar a terra, poc després del 1700. La torre de Carlemany i les restes més antigues del claustre són els únics testimonis visibles d'aquest edifici de fa 975 anys.
LES XIFRES
Baixa el nombre de visitants
N.ALes persones que van pagar entrada l'any passat per visitar la catedral de Girona van ser en total 217.561, un 5,4% menys que el 2011, any en què el volum de visites va arribar a les 230.067. I aquesta disminució s'ha continuat registrant al llarg d'aquest any. Així, en el primer semestre, s'han comptabilitzat 99.232 visites, un nombre també inferior a les 100.324 del primer semestre del 2012. El president del capítol de la catedral, mossèn Jaume Julià, atribueix aquest descens a la situació de crisi que es viu actualment i de manera especialment crua a l'Estat espanyol. I, en aquest sentit, fa notar que el nombre de visitants procedents de diversos punts d'Espanya, i també de Catalunya, és el que ha baixat més, mentre que el volum de visitants procedents de l'estranger o bé es manté o bé augmenta. Comptabilitzant únicament els catalans, si van ser 40.000 els que van passar per la catedral el primer semestre del 2012, en el mateix període del 2013 van visitar el temple 7.000 persones menys. Per contra, de francesos –el grup estranger més nombrós–, en van venir, en el primer mig any, 3.000 més que en els primers sis mesos del 2012, amb un total de 13.144. Després de França, se situa Rússia, amb 8.848 visitants, gairebé el doble respecte als que hi van passar el 2012. Segons Julià, la capacitat del capítol de la catedral és limitada a l'hora d'intentar remuntar aquestes dades. I demana a la resta de les institucions més suport per invertir la tendència.