“Les revolucions no són sostenibles en el temps”

Les xarxes digitals faciliten que la gent s'organitzi sense una organització central, jeràrquica i tradicional. Això permet muntar mogudes amb menys temps. La contrapartida és que la mobilització no té continuïtat en el temps.

És més efímera i una de les raons per les quals crec que costa més que aquestes iniciatives ciutadanes s'estabilitzin en el temps és que no hi ha una autoselecció. Són gent molt heterogènia i això fa que a l'hora de començar a discutir propostes de reforma o intentar institucionalitzar camins de canvi no hi hagi acord. Perquè d'entrada no hi ha un filtre, com en les organitzacions tradicionals (partits, sindicats...) que, a més, són grups amb la mateixa visió. I així es fa difícil materialitzar-ho.

Tenen en comú el fet que la gent se sent amb més poder de transformació perquè té eines d'impacte polític en potència que abans estaven a l'abast d'una elit . Però no sempre funciona. La trampa és pensar que les tecnologies ajuden i no és veritat. Faciliten? Sí. Són una condició necessària però no suficient. Però ara tenim la sensació que podem canviar les coses i això anima molta gent a intentar-ho.

I més pacífiques. És un error pensar que les xarxes socials només són la versió digital. Allò que veiem al Facebook i al Twitter en realitat reflecteix un capital social que ja preexistia. I important: són xarxes basades en familiars, amics, coneguts, no creades per organitzar-se políticament. Són xarxes afectives.

Els trending topic sí que reflecteixen els pics d'activitat en un moment determinat. I en el cas del 15-M o de la Via Catalana, a més, també es demostra amb les mobilitzacions físiques, amb la gent al carrer. La visualització de Twitter de la Via Catalana es veia en un mapa de la costa mediterrània amb taques de punts amb colors proporcional al nombre de piulades que es van enviar des d'aquesta ubicació. I el mapa era claríssim! El volum de l'activitat en línia es corresponia amb la mobilització al carrer. Però no sempre allò que passa a la xarxa té repercussions reals.

Com es defineix l'èxit de les mobilitzacions polítiques? És difícil de respondre. Amb el moviment dels indignats, d'entrada sembla que institucionalment no ha servit de res. A curt termini, pots definir ‘èxit' com el nombre de gent que surt al carrer. És definició estadística. En termes de canvis reals, de redefinició de les regles de joc, de moment no ha tingut cap impacte. Però la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca sí que ha aconseguit certes coses. Seria injust acusar aquests moviments o iniciatives perquè no tenen un impacte imminent. Necessiten temps. Però fixa't que han tingut cert impacte en l'imaginari popular: el llenguatge, a l'hora de parlar de justícia social, ha canviat. I d'alguna manera hi han incidit.

Sí, perquè no s'estan explotant per tenir un impacte real a llarg termini. En sortiran d'altres que permetran crear més feedback entre els ciutadans i les estructures d'estat. Les revolucions no són sostenibles en el temps. Hem de pensar com institucionalitzar aquests canals entre ciutadans i representants que permetin resoldre la crisi de legitimitat dels sistemes democràtics. Sóc optimista. De moment només tenim exemples d'activisme polític, molt interessants i excitants, però no acaben de reeixir.

És una empresa privada i ha de fer diners. És un servei que tens gratis però a canvi utilitza les dades personals que li facilites voluntàriament per fer màrqueting personalitzat.

No. La política és sempre una activitat d'una minoria. Sí que hi ha pics d'activitat en determinats moments, com el cas del 15-M o de la Via Catalana. Però aquesta minoria que llegeix premsa i està interessada en l'actualitat, gràcies a les xarxes socials, fa d'intermediària a aquesta majoria no interessada Twitter és més una plataforma de broadcasting, de fer públic el teu missatge, d'escriure coses d'interès públic i el Facebook és de continguts més personals.