Esguits d'infantesa

Arribes a l'estació ben aviat perquè t'agrada eixir de casa molt d'hora. Dins del teu cap unes formigues inquietes s'afanyen a crear expectatives, perquè el dia ha de tindre una novetat minúscula i alhora grandiosa. Asseguda en un banc de l'andana, anònima entre més éssers anònims, tens davant per davant la via i l'altra andana on els trens circulen en sentit contrari. Una dona gran i qui deu ser el seu fill, hi esperen. Des d'ací pots copsar la mirada infantil i desvalguda d'ella. Tot d'una comences a pensar que probablement la parella va a l'hospital d'Alzira, i tal vegada això no és cert, però la fragilitat que traspua el petit cos d'eixa mare et recorda altres malalts propers i estimats.

Sona el teu mòbil alhora que el tren de Xàtiva hi arriba. Pilar diu que viatja en el segon vagó i te n'ha reservat un seient. Des del moment en què les dues enceteu a parlar queda inaugurat aquest dia especial que us regaleu de tant en tant. El viatge a ciutat, on viu Inés, la pèl-roja menuda però valenta, qui després d'haver perdut part dels dits de la mà dreta en un accident de treball, de passar infinitat de vegades pel quiròfan i patir de valent, estudià infermeria i ací la tens, treballant en l'hospital La Fe. Sabeu que les tres formeu un cercle ferreny on trobeu aixopluc quan el cor, escanyolit i ploramiques, fa tentines pels passadissos de l'enyorança i el neguit. L'habitació pròpia que una dona ha de tindre.

Heu crescut juntes, jugant a la carnisseria de la mare d'elles amb animals de veritat. Tot fent entremaliadures i bona cosa d'enrenou amb els vostres germans. Com uns petits pidolaires eixerits i riallers, a voltes una mica bruts, la qual cosa feia que ta mare, ella sempre tan endreçada, posara el crit al cel. Volíeu ajudar a portar els pollastres, duts pel senyor Àngel, a les golfes. Recordes com els agafàveu de les potes i cap per avall, no sabies ben bé què passava, però, per bé que tingueres força cura, els teus sempre s'hi avalotaven i els deixaves anar entre crits i la burla del petit grup. La vostra infantesa fou un lloc on res us podia fer mal, la felicitat dels nens amb bona sort. Gaudíeu del món dels adults i el convertíeu en el vostre Shangri-La on tot podia transformar-se en un joc de la imaginació.

Inés i Pilar són eixes persones qui romanen a prop teu mentre tot canvia i els altres, aquells que t'han infligit tant de dolor, s'esborren de la vida per què avances, talment un solc d'aigua. Rememorar aqueix instant t'ha llançat al damunt un grapat de nostàlgia ben saborosa. Al centre comercial només heu comprat una samarreta de color verd obscur, no en necessitàveu res, només ha estat l'excusa per retrobar-vos.

Heu dinat a la vora de l'avinguda Tres Creus, en un bar al costat d'una plaça amb arbres i baladres. A ciutat hi ha barris que són la versió menuda de qualsevol poble i aquest ho és. Heu rigut gairebé fins a rebentar, torneu a ser aquelles xiquetes de la muntanya, de Millars, i tot el que dieu us fa brollar guspires dels ulls, una lluïssor d'infants que tot just acaben de descobrir el món.

A través de la porta oberta, heu vist la fugida lenta del sol per la vorera, com un llostre avançat dipositant sobre les llambordes la seua mà feixuga. Un ventijol enriolat bellugava les branques dansaires dels til·lers joves que s'embullaven pels colps d'aire en fer-los giravoltar. Els coloms parrupaven mentre assajaven giragonses entre la gent asseguda a fora i alguns els han llançat engrunes per terra. Una libèl·lula agosarada s'ha aventurat a travessar el buit de l'entrada i ha surat calmosa entre les mirades distretes dels clients L'ensopiment de l'instant on gaudiu del goig de viure ha posat una carícia invisible sobre els vostres ànims. Ha estat un dia que la pell vol recordar, s'hi ha impregnat d'esguits de complicitat, d'allò que les paraules no arriben a dibuixar, de la certesa que et fa saber que no estàs sola.

Almussafes- 22-setembre del 2013