Societat

Daw Aung San Suu Kyi: un bluf?

UNA TURISTA COMPROMESA

La passió per una natura exuberant, gairebé “eròtica”, no va ser l'únic motiu pel qual vaig passar trenta dies a l'altra banda del món en ple monsó. Els tres mil temples de Bagan, complex religiós i arquitectònic sensacional, també en va ser un de pes; però encara n'hi ha prou més. Ni tampoc desdenyable l'afany per conèixer de primera mà la situació econòmica, política i social d'un país que viu sota un règim militar, suposadament comunista i dictatorial. Una conseqüència n'ha estat el desig d'esbrinar el paper de Daw —títol respectuós per a persones grans que podríem traduir per “tia”— Aung San Suu Kyi, la flamant Premi Nobel de la Pau en 1991, en un context com el que li ha tocat viure —o sofrir. Ara bé, hi ha matisos en algunes actuacions i parlaments seus que, francament, “hi veig foscos”.

Què hi havia i què hi ha a Myanmar de valuós perquè l'Imperi Britànic el convertís en una colònia que tant li va costar d'amollar i perquè hui tinga tants “novios”. La clau en passat, el conreu forassenyat d'arròs, producte costós i del qual tragueren calerons a dojo. Tothom admet que l'actuació britànica no hi va ser “de mèrit” —el mateix George Orwell en dóna fe—, com tampoc no ho va ser a l'Índia o Palestina. De fet, aguditzaren greument la violència entre les diferents ètnies, sobretot entre la birmana —que en constitueix un 60%— i les restants; a més a més, deixaren el país en un caos econòmic major que aquell amb què es trobaren en arribar-hi; i, finalment, no es cansaren de repetir-los que eren superiors en tot i ho “revalidaren” cremant nuclis urbans de totes les mides i encastant un cos policial amb mètodes de tortura d'una crueltat difícil de superar. Hui Myanmar és un destacat exportador mundial d'heroïna, jade, perles, robins, safirs, fusta, gas i petroli —explotats els dos darrers per la TOTAL SA amb seu a La Defense de París. Què hagueren fet els britànics en preveure-ho? Però això són figues d'un altre paner i, dels “pretendents” posteriors, ja en parlarem més endavant...

Segons ens diuen els experts en teories sistèmiques familiars, tot ésser humà es comporta en funció del grup familiar al qual pertany. Els gavatxos vénen a dir-nos que “cherchez la femme” quan s'hi percep alguna cosa inusual —i jo n'he vist algunes en Daw Ang San Suu Kyi. Així que busquem en els pares; o millor, en aquest cas, “en el pare”.

El Bogyoke —“general” en la nostra llengua— Aung San, un dels “pares” de la independència del país, va tenir, pel cap baix, una actuació podríem dir-ne una mica “erràtica”. Estudiant a la Universitat de Yangon, fou elegit president dels sindicats estudiantils i, des del 1938, va liderar el moviment nacionalista contra els britànics, però va haver d'exiliar-se a la Xina. Hi va demanar ajut als veïns, però els japonesos, que havien ocupat el vell imperi, l'interceptaren. Acabà, precisament, rebent el seu suport. Amb els nipons —que el prepararen militarment amb 29 col·legues més, els famosos “trenta”— va arribar a Major General quan les forces feixistes mundials duien la capdavantera en la Segona Guerra Mundial. De fet, els va rebre a Myanmar amb els braços oberts. Però el novíssim comandant de l'Exèrcit Independent Birmà i President de la Lliga Antifeixista per la Llibertat dels Pobles va virar cap als aliats i els comunistes en veure que els amics d'ulls oblics començaven a recular. En acabar la guerra, es dedicà exclusivament a la política i va negociar el tractat d'independència de Myanmar amb els britànics, signat el 1947 i on s'acordà que ell en seria el primer president. Uns mesos més tard, però, va ser assassinat per uns pistolers, diuen que al servei del seu rival U Saw. La filla hi tenia dos anys.

Va “heretar” la nostra protagonista algun vessant erràtic del jove heroi nacional?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.