“La gent no és sincera quan es fan estudis de mercat”

Ens agrada aprofundir i volem saber al màxim sobre les mares i els qui són els causants dels seus maldecaps, els nens. A través del nen, que és el que s'embruta i es taca, i del que en pensa la mare, que és qui neteja, podem donar solucions sense que calgui retallar la creativitat del nen. Si vols arribar a l'ànima fa falta analitzar.

Diu que les mares lliguen molt. El control dels pares trenca la creativitat dels fills, i també posa en evidència altres dades rellevants com ara la diferència entre el que es fa i el que es pensa. Tots valoren molt la creativitat com a mètode d'aprenentatge però en canvi són molt sobreprotectors, i només un 30% deixen expressar el seu fill en llibertat, i això és una xifra molt baixa. Hi ha altres dades significatives, com ara que els pares estan més obsessionats que les mares per les taques, i ja té el seu sentit perquè l'home té més problemes a l'hora de rentar.

Calia tenir dades i volíem saber quines són les accions d'hàbit a casa. Llavors, quan entens la necessitat que té el nen de ser creatiu pots dir a la mare que el deixi ser espontani i que no es preocupi, que nosaltres ja li ho solucionarem. A Lloreda aquesta manera de treballar no és l'excepció, ens agrada aprofundir en els temes i ser creatius.

Jo vull ser notori i creatiu en tot. I això dóna resultats. Limitar-te a fer estudis de mercat no és suficient, perquè la gent no és sincera, i, en canvi, si fas estudis sociològics els resultats són més fiables. Si pregunto a una mestressa de casa quantes vegades neteja el lavabo em diu que cada dia, perquè veu la casa com un reflex del que és ella. Però, en canvi, els estudis de venda de productes demostren que això no és cert. A les preguntes directes la gent respon el que creu que ha de respondre, però si fas un estudi sobre com es comporta la gent a casa els resultats són diferents.

A Alemanya, per exemple, encara que la gent digui que es dutxa cada dia les dades sobre el consum d'aigua evidencien que no és així. I, en canvi, és un país on el consum de desodorant és molt elevat. Jo no vull informes que justifiquin estratègies de màrqueting, vull saber què està passant realment.

Amb altres tècniques, com ara el test de sensacions: un laboratori on fas provar productes a la gent i, en funció de la cara que fa, del temps que triga a netejar o de la quantitat de producte que gasta, pots saber si vas bé o no. Les sensacions no sempre coincideixen amb el que la gent diu. Per exemple, si un producte té una olor forta et diuen que no els agrada, però si els fas cas i elimines l'olor llavors creuen que el producte ha perdut efectivitat.

Quan va començar la crisi teníem clar que no podíem ser iguals que tothom i calia un punt diferencial, i d'aquí ve l'aposta per la creativitat. Els famosos cal posar-los darrere la càmera, com en el cas de Bigas Luna. El nostre no és un producte normal i volem transmetre la tecnologia i la ciència que hi ha al darrere.

L'erotisme i la neteja van molt lligats, sobretot per als llatins. Si vols jugar a nivell eròtic el primer que cal és purificar-se l'un a l'altre.

Funciona el producte, funciona la relació, funciona l'home..., hi ha moltes altres interpretacions i d'això es tracta. Fem servir eines de pensament lateral que porten a diferents conclusions, es tracta de sortir del camí sense fer servir processos lògics per tornar-hi a entrar. També fem servir canvis de personalitat per intentar ser més creatius. Jo, per exemple, situant-me al lloc de Steve Jobs i prenent les decisions des de la seva perspectiva, vaig veure molt clar que volia que el meu producte fos objecte de desig. I ara aquesta frase ens marca.