Les entitats socials atenen més de 2,1 milions de persones
L'augment del 5% del finançament privat està compensant la davallada del públic
Del 2009 al 2011 van tancar 700 ONG socials i en 2 anys s'han perdut 18.000 llocs de treball
Les 6.800 entitats del tercer sector social que funcionen a Catalunya atenen 2.130.000 persones i mouen 6.000 milions d'euros, cosa que significa un 2,8% del producte interior brut (PIB) del país. Aquesta és la radiografia que mostra l'Anuari 2013 del tercer sector social, que ahir van presentar la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social i l'Observatori del Tercer Sector. El retrat correspon a dades del 2011 i, per tant, tot indica que a hores d'ara la cruesa de la crisi ha fet que hi hagi moltes més persones que depenen de les ONG socials. De totes maneres, l'Anuari és molt revelador de l'evolució del rol d'aquestes entitats: entre el 2007 i el 2011 van atendre 430.000 persones més, en van tancar 700 i en dos anys s'han perdut 18.000 llocs de treball.
“En un moment d'increment de la tensió, de necessitat i de dificultats, el sector ha suportat ajustaments”, ho va resumir el coordinador de l'Observatori del Tercer Sector, Pau Vidal. De fet, l'Anuari certifica el que ja han denunciat les ONG socials moltes vegades: més persones truquen a la seva porta i tenen menys recursos.
Si han resistit fins ara, va reconèixer la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, és per la suma de la capacitat del voluntariat i l'increment de les donacions privades. “El sector està acostumat a fer molt amb molt poc –va indicar–. No es deixa d'atendre ningú per la força del voluntariat, que permet cobrir les necessitats”. En aquest sentit, però, Guiteras és contundent a l'hora d'exigir a les administracions que compleixin la seva obligació de cobrir les necessitats de les persones vulnerables i hi dediquin els recursos necessaris. “No podem permetre que l'estat del benestar caigui”, va subratllat, com ja ha fet altres vegades.
2,8% del PIB català
Un dels apartats més interessants de la radiografia és el del finançament: tot i que el volum econòmic es manté en nivells similars –significa el 2,8% del producte interior brut (PIB) català–, cauen els diners procedents de fonts públiques i pugen els de les privades. El suport econòmic de les administracions va caure 5 punts entre el 2007 i el 2011, però van augmentar les donacions d'empreses i particulars. Si el 2007 els diners procedents de fonts privades representaven un 51% del pressupost, al cap de quatre anys van pujar fins al 56%.
I no només en la part econòmica moltes entitats tenen sort de la complicitat i la solidaritat ciutadana, també a l'hora de cobrir les activitats del dia a dia. El tercer sector mou més de 300.000 voluntaris, un 23% més que el 2007. En els últims 10 anys s'han doblat les persones voluntàries, sobretot en activitats vinculades en atenció a infants i joves, malalts i pobresa i exclusió.
És significatiu que les entitats d'infància i joves mobilitzin un 30% de tot el voluntariat, tot i que representin un 19% del sector. Pel que fa a persones contractades, en canvi, és l'atenció a les persones amb discapacitat el que en té més (33%), seguit d'infants i joves (14%) i malalts (11%).
Pel que fa a les entitats que han tancat –de les 7.500 del 2007 en quedaven 6.800 el 2011–, Vidal ho atribueix a una concentració del sector. Va assenyalar que bona part de les que han desaparegut eren de persones immigrants, a les quals la crisi va agafar sense tenir estructures prou sòlides per resistir. “La concentració no s'ha d'interpretar de cap manera com una debilitat del sector”, diu el coordinador de l'Observatori, defensor del treball en xarxa.
LES FRASES
Cobrir necessitats bàsiques: menjar i habitatge
Infants, persones autòctones, famílies, dones, persones més joves i desocupades seria el resum dels nous perfils de persones ateses per les organitzacions socials. La tasca de les entitats lliga perfectament amb les xifres divulgades per l'Institut d'Estadística de Catalunya, quan diu que la taxa de pobresa entre els menors de 16 anys se situa en el 26,4%, o que més de 117.000 llars no tenen cap ingrés. L'any 2001 hi havia un milió de persones que depenien del suport d'una entitat social; el 2007 ja eren 1,7 milions i el 2011, 2,1 milions. És a dir, gairebé una de cada tres del total de la població catalana.
L'Anuari certifica que cobrir les necessitat bàsiques, com ara l'alimentació i l'habitatge, s'està convertint en la demanda que més fa créixer el volum d'usuaris. Són, per tant, situacions d'emergència quotidiana. El 55% de destinataris del suport són dones, tot i que se'n beneficia tota la família.
