L'Ebre es prepara

El comitè tècnic de seguiment de la crisi sísmica a la costa de l'Ebre va posar ahir fil a l'agulla i va fer la primera reunió a Tortosa, una trobada que va presidir el conseller Homs i que facilita la fluïdesa d'informació entre municipis afectats, govern i cossos de seguretat. Tot i que ahir els sismes es van repetir –se'n van registrar dos al matí (de 3,7 i de 3,3 graus a l'escala de Richter), un a la tarda (2,9) i un quart a la nit (3,1)–, no van causar desperfectes.

“Som davant d'un fenomen excepcional i és necessari reunir-nos per coordinar coneixements”, va manifestar el conseller de la Presidència. Però el principal obstacle amb què topa aquest comitè tècnic és precisament la falta d'informació. I és per això que el govern ha reclamat informació tant al Ministeri d'Indústria com a la concessionària del magatzem de gas submarí, l'empresa Escal UGS. “Posarem tota la nostra informació a disposició de la fiscalia de medi ambient perquè obri diligències”, va dir Homs.

A més, la Generalitat no descarta presentar un contenciós administratiu contra l'empresa. “Els processos administratius són més lents i ara ens interessa obtenir la informació amb rapidesa; per això demanem la intervenció de la fiscalia”, va assenyalar el conseller, que va deixar clar que l'objectiu no és només exigir responsabilitats, sinó “aconseguir una informació que no tenim”. En aquest sentit, va reclamar al PP i al PSOE que no polititzin la crisi.

Tant els alcaldes de l'Ebre com el govern sostenen que Escal UGS ha de donar moltes explicacions sobre els estudis previs que ha fet de l'impacte que podia ocasionar la seva activitat sobre l'escorça terrestre. “Ens hauran d'explicar per què en altres llocs que hi ha magatzems submarins això no ha passat”, va explicar Homs.

Tot i l'excepcionalitat de la situació i l'activació de l'alerta del pla Sismicat, el govern va transmetre un missatge de tranquil·litat als veïns de les Terres de l'Ebre. “Hem de procurar no generar alarmisme; els terratrèmols no necessàriament han d'anar a més”, va assenyalar el conseller de la Presidència. Així, segons els estudis de l'Institut Geològic de Catalunya, no hi ha motius per pensar que els sismes augmentaran la intensitat.

El gabinet d'experts geòlegs que assessoren el ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, són del mateix parer. Preveuen durant uns quants dies un escenari amb més terratrèmols, que anirien perdent força i periodicitat progressivament, però no gosen descartar un moviment més violent que els registrats fins al moment.

Geòlegs consultats per aquest diari lamentaven ahir les dificultats per ubicar exactament els epicentres d'aquest “eixam de terratrèmols”, que podria no estar seguint la direcció de la falla d'Amposta, ja que amb els sismòmetres que actualment hi ha a la zona no es poden tenir registres gaire exactes. “Per estudiar bé el fenomen, caldria una xarxa sísmica densa, propera i equilibrada, és a dir, amb aparells a banda i banda de la falla. Normalment, quan hi ha fenòmens com aquest, se solen instal·lar aparells d'altres llocs per registrar bé tots els moviments, però aquí el mar ho complica i ho encareix”, explica la paleosismòloga Eulàlia Masana. Soria va anunciar que ampliaria aquesta xarxa, però serà amb un únic aparell situat a les illes Columbretes.

Així, pot ser que la falla activa no fos la d'Amposta, on hi ha el magatzem de gas, “sinó alguna falla veïna o satèl·lit que podria ni estar cartografiat”. “L'energia alliberada en un sisme depèn de la mida de la ruptura i, per tant, de la mida de la falla. Per això és important ubicar-los”, diu la professora de geodinàmica.

En relació amb els terratrèmols, els científics fa temps que intenten saber quan, on i amb quina força tindran lloc. Però només hi ha respostes aproximades als dos darrers interrogants. Existeixen dos sistemes per predir on hi haurà un sisme i per calcular quina potència màxima pot arribar a alliberar. El primer és estudiar els registres instrumentals (d'un centenar d'anys) i històrics (d'un miler) sobre l'activitat sísmica d'una determinada zona. El segon, molt més modern, és analitzar-la a fons geològicament. Segons el primer sistema, que és el que determina també quin grau de seguretat han de tenir les construccions de l'entorn, les falles de les cadenes costaneres catalanes tenen un baix risc. El segon sistema, menys utilitzat, indica un risc molt més elevat (fins i tot més enllà dels 5 graus), ja que falles similars i properes, com ara la del Camp de Tarragona, tenen evidències de sacsejades poderoses. Per això, i perquè el quan encara no té resposta, l'Ebre es prepara.