Les 21 universitats catalanes, amb la UIB
Les universitats dels països de parla catalana, rebutgen la imposició del TIL
El consell general de la Xarxa Vives d'Universitats, formada per 21 universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, Andorra i Sardenya, ha emès un comunicat donant suport a la Universitat de les Illes Balears (UIB), que ha estat rebutjada pel govern del popular José Ramon Bauzá per fer de mediadora en el conflicte sobre el sistema de tractament integrat de llengües (TIL). Rebutjant aquesta mediació, Bauzà es posa en contra del que preveu la llei, que mana que, en qüestions lingüístiques, la UIB ha de ser consultada.
Es va oferir per mitjançar
La UIB a principis de setembre es va oferir per fer de mediadora en el conflicte i impulsar instruments “que puguin afavorir el consens social i l'intercanvi de parers entre l'administració i els membres de la comunitat educativa”. Alhora, va anunciar que un equip d'especialistes “ja ha començat les tasques d'elaboració d'un llibre blanc sobre llengües i educació a les Illes Balears”. Però Bauzà ha menystingut la institució, una institució que, en el mateix comunicat, defensa el model d'immersió lingüística en català a les escoles de les Balears que s'ha fet fins ara i denuncia la “precipitació” en la introducció del TIL als centres educatius, tot afirmant que, d'una banda, “no hi ha garanties que la formació dels professors sigui l'adequada” per aplicar-lo i que, de l'altra, “la falta de consens entre l'administració i la comunitat educativa” condueix al fracàs.
La Xarxa Vives d'Universitats reitera en el comunicat el seu compromís “amb la llengua catalana” i insta el govern balear a “recollir l'oferiment de la Universitat de les Illes Balears, d'aportar els estudis necessaris que milloren els objectius educatius i, en especial, els relacionats amb el coneixement de llengües”.
Recorda també en el text que el model actual d'atenció a les llengües a les Illes “gaudeix d'un ampli consens a la societat”, que “és el resultat de tres dècades de treball” i que “garanteix que els escolars acabin l'educació obligatòria amb el domini de les dues llengües oficials”. I volen deixar clar que “és un model que contribueix a la cohesió social”. La Xarxa Vives es posiciona en contra del TIL i adverteix que “l'absència de consens és un entrebanc que pot limitar l'èxit de qualsevol reforma educativa”.
