Nou horitzó olímpic pel 2026

Tots els elements, tots, conflueixen en una única conclusió: la candidatura Barcelona-Prineus per organitzar els Jocs Olímpics d'hivern del 2022 ha quedat atrapada en una via morta, però tot i això cap dels actors principals del serial fa el pas de dictar-li el preceptiu epitafi. Des del punt de vista formal, doncs, el projecte no està descartat, tot i que la realitat dels fets permet concloure que les institucions ja treballen amb la perspectiva de retardar la iniciativa quatre anys, i aspirar a la convocatòria del 2026. El detonant d'aquest final abrupte, però ja anunciat des de fa dies, és la falta d'una mínima unitat política a l'Ajuntament de Barcelona al voltant de la candidatura. Unes diferències, però, que ahir van esclatar, fins al punt de certificar que els Jocs d'hivern s'han convertit en un element d'enfrontament entre els partits.

Ahir al matí estava anunciada una reunió del comitè territorial del projecte, en què estan representades diverses institucions. Durant la trobada, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va exposar als seus homòlegs del Pirineu el resultat dels contactes institucionals que han mantingut en els darrers dies per calibrar l'acceptació de la candidatura del 2022, i que no han estat gaire propicis. Trias va detallar que el Comitè Olímpic Internacional (COI), amb qui es va veure dijous, ha assenyalat diversos punts coixos de la proposta, com ara la falta d'una tradició i d'un planter sòlid a Catalunya en esports d'hivern. Ara bé, el gran obstacle que el batlle va exposar és aquesta discrepància política ja explicada, i que es focalitza en les sigles del PP, que reclama obertament posposar la idea. “Amb aquesta posició del PP tenim un problema. Sense ells no hi podem anar”, resumia Trias. A ningú se li escapa que els populars són la clau per assolir la imprescindible adhesió del govern estatal. Davant d'aquesta suma de condicionants, tot feia albirar que a la sortida de la reunió s'anunciaria l'ajornament de la candidatura. Però no. El mateix alcalde de Barcelona, o el de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, explicaven que hi haurà proposta olímpica, “però no sabem si serà el 2022 o el 2026”. El matís no és menor. Els actors polítics del Pirineu ja es resignen a esperar quatre anys més. Fins ara no volien ni sentir a parlar-ne. “El més positiu és que hi haurà candidatura. Si serà el 2022 o el 2026, no és el més important, sinó que sigui guanyadora”, reblava Àngel Ros, batlle de Lleida.

Amb aquesta atmosfera latent, però no explícita, que el projecte s'ha enquistat, els diferents grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona es van entestar ahir a escenificar que les diferències, lluny de resoldre's, s'eixamplen. El PSC, per boca del seu cap de files, Jordi Martí, va acusar Trias de no haver tingut ànsies de “liderar” el procés ja que l'únic interès de l'alcalde, va afegir, és que la candidatura del 2022 acabi caient per la força de les adversitats. El PP, centre ahir de la polèmica, va repetir que se'n desmarca per l'actual context de crisi i per diferències amb el pla tècnic, però que des d'aquesta discrepància garanteix lleialtat. “Si Trias vol fer aquests Jocs, té majoria per fer-los. Que no s'escudi en nosaltres”, va insistir Alberto Fernández Díaz. La posició dels populars, doncs, és clara i nítida: ara no, i del 2026, ja en parlarem. Una posició que va censurar frontalment el regidor d'ERC Jordi Portabella, que va recalcar que el PP “ha bloquejat aquesta candidatura i alhora ha aprovat tres vegades donar suport als Jocs de Madrid”. Tampoc és nou el discurs d'ICV-EUiA, contrari a fer unes noves olimpíades, i que ahir per boca de Ricard Gomà es va felicitar perquè aquesta iniciativa hagi caigut, per ara, de l'agenda política. Enmig d'aquest foc creuat, els alcaldes del Pirineu van reclamar als partits barcelonins que no utilitzin els Jocs d'hivern com a element de desgast. Un prec que serà en va.