“Ara cap dona no s'ha de sentir sola quan té càncer”

La mortalitat ha disminuït moltíssim en aquests darrers anys, però encara és la primera causa de mort per càncer en dones. El nostre objectiu amb campanyes com la d'avui és convèncer les dones i tota la societat de la importància del diagnòstic precoç, a més de donar suport a qui té la malaltia.

Va començar ahir a la nit amb la il·luminació amb llums de color rosa de molts edificis emblemàtics, com ara la Pedrera, la Casa Batlló, la Sagrada Família... Cada cop en són més. Avui seguim, convidant la gent a posar-se el llaç rosa, a escriure un desig a l'arbre dels desitjos a la Ciutadella i a participar en les activitats en diversos municipis.

A Catalunya hi ha encara un 14% de les dones que no se'n fan. Al País Basc aquest percentatge està entre el 4% i el 5%. Hi ha un sector de la població que s'hi resisteix. Nosaltres no som metges, però entre tots podem ajudar a fer visible aquesta necessitat de fer-se la prova.

La mamografia detecta lesions fins a dos anys abans que es facin palpables. Cal recordar que el càncer de mama no produeix cap símptoma. Per això, per fer una diagnosi precoç no serveix l'exploració clínica. En un 30% de les mamografies s'observen carcinomes in situ. La possibilitat de curació en aquest tipus de carcinomes és gairebé del 100% i es poden aplicar tractaments menys invasius.

En els primers moments de la malaltia, ajudem les persones afectades amb atenció ràpida i personalitzada, per intentar disminuir l'impacte emocional propi d'aquesta fase. També informem sobre els recursos materials, econòmics i socials disponibles en la xarxa d'atenció sanitària. Tenim el programa Molt x viure, que preveu una intervenció psicològica i social, i la prevenció i rehabilitació del limfoedema, que permet recuperar gran part de la mobilitat del braç afectat i millorar la qualitat de vida.

Afortunadament, a Catalunya hi ha grans experts i grans programes oncològics. La nostra feina és cobrir les preocupacions més espirituals i emocionals com ara la soledat i l'ansietat.

Creiem que tornar a treballar representa l'últim pas en la superació del càncer. Per això també ajudem en la reinserció social de les persones afectades. Els acompanyem en el camí de tornar a la feina.

I tant! I no hauria de ser així. Ara cap dona no s'hauria de sentir sola quan té càncer. Hi ha molts recursos, moltes persones disposades a fer el que calgui, encara que sigui només fer companyia.

Esplèndidament. Hi ha molts més voluntaris. Gent que entrega el seu temps a llegir el diari al malalt que s'està hores en un hospital fent un tractament, o a fer feina administrativa en les associacions.

Sí, perquè, encara que la curació total és difícil, hi ha una lluita, que continua. En tots els camps, en el de la recerca, en el dels tractaments i en el de la societat, que ha perdut la por d'aquesta paraula i ara hi planta cara.