Llei Wert

Encara molts estem preguntant-nos sobre l'oportunitat, o millor inoportunitat, de pretendre fer una nova llei reguladora del sistema educatiu per a tot l'estat espanyol que ens faça caminar cap arrere en lloc d'anar pas a pas, però com caldria anar en un territori democràtic i civilitat, que busque el progrés i que, per tant, vaja cap avant. L'aparició d'eixe nou marc legal en escena ens deixa perplexos i, a més, com a mínim, indignats.

Per a començar, podem dir, com alguns ja hem dit en moltes ocasions, que els paradigmes bàsics pels quals s'ha de regir el sistema educatiu han de ser consensuats per totes les formacions polítiques i unes altres organitzacions i entitats i s'han de mantindre fixes i sols han de ser alterats en part periòdicament, en funció de les circumstàncies del moment, i només en allò que es veja que cal fer-ho i es pacte. Cal un gran pacte per l'educació. La formació dels nostres jóvens és una cosa molt seriosa, i com a tal cal que es tracte i siga considerat. No és just que les regles del joc siguen trencades cada vegada que un partit obtinga una majoria absoluta en els comicis electorals. No ens ho mereixem com a ciutadans. No s'ho mereix ningú, ni pares, ni professors, ni alumnes ni la societat en general.

Es mire com es mire, es facen les explicacions que es vulguen fer, el resultat és que la Llei Wert, que ja ha passat el tràmit parlamentari en el Congrés dels Diputats i ha passat a discussió al Senat, està ja a punt de batre el rècord de ser la Llei menys acceptada per la societat (civil), la que més contestació està tenint, la que més manifestacions públiques està generant. I això no és per un caprici de milions de persones que els agrada anar contra el Partit Popular. Mal camí porta per la nostra senda comunitària, malt camí.

Perquè, clar, una llei que s'atrevix a assenyalar que no ens cal millorar la nostra formació i les nostres pràctiques en el que, molt encertadament, es va indicar que s'englobava sota el títol d'Educació de la Ciutadania, amb uns continguts dignes, universals, democràtics, de formació en valors acceptats per tots els països civilitzats, només pot molestar a qui defensen la intolerància i el no accés al món del progrés. I això, amic meu és francament molt greu. Sí, molt greu. Com no és menys greu que en el 2013 es vulga ser més papista que el papa. I això ve bé pel tema de la consideració de l'assignatura de la Religió, per suposat de l'ensenyament, l'adoctrinament i la pràctica d'una única religió: la catòlica. Que encara és més greu.

Mai comprendré per quin motiu, arribats al segle XXI, en un estat democràtic, laic i aconfessional, encara estiga present el catolicisme en els centres escolars d'Educació Primària i d'Educació Secundària. Eixa crítica val per a tots els partits que han ocupat el poder des del moment de la instauració del sistema democràtic en l'estat espanyol. Però el que pretén fer-se en estos moments és encara més greu. L'actual situació és que la religió està present com a assignatura opcional, però que no compta per a l'avaluació de l'alumnat. Resta com un apèndix amb tendència a desaparéixer. Caiga qui caiga. I si cal canviar l'acord o Concordat amb Roma, doncs que es canvie, que ja va sent hora. Però, clar, mitjançant la lleia que es pretén aprovar i aplicar progressivament, automàticament la religió quedaria com a assignatura opcional, com ara, però on l'avaluació en referència als continguts amb eixa matèria comptarien als efectes acadèmics. El que déiem al principi, un autèntic pas enrere, una nova concessió per a la galeria que, supose que és una devolució de favors, a més, clar està, una pretensió d'obtindre més vots en pròxim comicis electorals. No es pot jugar en la ciutadania d'eixa manera.

Feta està crítica, ve de seguida la rèplica facilona que alguns ens farien i em fan per fer eixes afirmacions. Allò que els qui pensem com pensem no volen que l'alumnat accedisca al coneixement dels valors de la societat occidental, ni a conéixer la història de les religions com a fet cultural. Això és una fal·làcia i una acusació totalment injusta. Lamente ser tan clar. El coneixement del fet religiós, de totes les religions, la cultura religiosa i tot el que gira al voltant del tema, pot perfectament ser estudiat en el programa d'unes altres matèries o assignatures, com ara Coneixement del Medi, Ètica, Filosòfica, Ciències Socials, Història... No sols podria estudiar-se en eixos marcs curriculars, sinó que, naturalment, abogue perquè necessàriament s'estudie, però no opcionalment, sinó per part de tots els nostres estudiants.

Això sí. La pràctica religiosa, en cap moment pot estar en el marc escolar. Ja existixen les esglésies, les mesquites, les sinagogues, els temples de cada religió, que són el lloc natural per a tot tipus de celebracions d'esta classe. Això sí que seria col·locar els punts sobre les lletres que els deuen portar. Això sí que seria caminar pas a pas com cal. La resta són flors i violes que no vénen al cas. Encara estan a temps les senyories dels Partit Popular i dels seus socis accidentals d'UPD d'evitar el que, segons el parer d'alguns, no deixa de ser una barbaritat més que té uns clars perjudicats: els nostres estudiants, ciutadans del present i del futur. Una vegada més la saviesa popular ens portarà a la reflexió oportuna d'allò que la meua àvia tantes vegades em deia: rectificar és de savis.