Cinc autonomies intentaran retenir la llei Wert al Senat
Catalunya, el País Basc, Andalusia, les Canàries i Astúries duen avui el debat de la LOMQE a la cambra alta per mirar d'alentir-ne l'aplicació
Adverteixen que s'haurà d'aplicar immediatament, però en plenes retallades
La meitat de l'alumnat sobre el qual s'aplicarà la llei Wert depèn d'un conseller d'Ensenyament que rebutja la llei d'ordenament i millora de la qualitat educativa (LOMQE). Amb aquest argument, cinc autonomies intentaran avui fer veure al Senat que hauria de tornar la llei Wert al Congrés dels Diputats per refer-ne algun apartat o clarificar-lo. La llei passa avui per la comissió d'autonomies del Senat a petició de les cinc comunitats que la rebutgen, i quan ja només queda pendent que el ple del Senat, precisament, hi doni el vistiplau definitiu en una pròxima votació.
La inusual demanda de convocatòria de la comissió d'autonomies (és la primera de la legislatura) ha crispat encara més el clima polític entre el govern de l'Estat i alguns d'aquests territoris, sobretot Catalunya. La consellera Irene Rigau defensarà en persona la posició de la Generalitat. Rigau confia a “fer veure” als senadors de la comissió que la incidència competencial de la llei Wert “té un calendari d'impossible aplicació i atempta contra el règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya”.
L'objectiu de les autonomies que s'oposen a la llei Wert és alentir-ne al màxim l'aplicació. La llei que retalla les hores de classe en català i elimina autonomia als centres, per exemple, s'hauria d'aplicar al començament del curs 2014/2015. L'Estat l'ha anat tramitant amb la màxima urgència i fins i tot el calendari d'aplicació a les aules vol ser meteòric.
El govern català es queixa que cap altra llei de reforma del sistema educatiu s'ha aplicat en dos cursos. Fins ara, les lleis orgàniques del sistema educatiu (LOGSE i LODE, aprovades pels governs del PSOE i el PP) es van implantar amb deu i cinc anys de marge, respectivament.
Però l'executiu del PP té encara al cap la LOCE, una llei que pretenia modificar alguns aspectes del sistema i que va aprovar la ministra Pilar del Castillo, però que mai no es va arribar a aplicar per la desfeta electoral del PP el 2004.
Altres comunitats autònomes recordaran avui al ministre Wert, que no pensa delegar la defensa de la llei, que les retallades i l'austeritat pressupostària en compliquen encara més l'aplicació.
La ja gairebé desesperada tàctica de l'alentiment legislatiu permetria guanyar temps i buscar un blindatge de la immersió, per exemple. El desenvolupament dels decrets s'haurien de fer durant la primavera, però si el text retorna al Congrés gairebé no hi ha terminis per redactar-los i aplicar-los.
LA XIFRA
Les editorials escolars, en espera
Les editorials que fan llibres de text estan en espera de si la llei s'aprova o no. Un cop estigui aprovada, es veurà en “quins termes” i, per tant, què s'ha de canviar dels llibres de text i què no. El que és clar és que la nova reforma educativa és un gran trasbals perquè gairebé no hi ha temps. Si s'han de canviar continguts, les editorials han de contactar amb els seus autors, normalment professors, per fer tots els canvis que calgui i, amb tota probabilitat, s'hauran de redactar de nou molts documents. La Generalitat, que és la que ordena els continguts, encara no ha dit què haurà de canviar i què no per als llibres que s'hauran de comprar al setembre. Aquesta no serà la primera vegada que per una decisió política les editorials que fan els llibres escolars han de córrer, però sí que serà la primera vegada que un canvi de llei educativa s'ha d'aplicar amb un marge de menys d'un any.