La crisi econòmica també colpeja les gosseres gironines
A la gossera principal de la demarcació, el nombre d'entrades ha augmentat un 30% en els últims anys
S'adopta molt, però no s'iguala la quantitat de recollides
Després de les festes de Nadal,
hi ha més abandonaments
Les adopcions que fan els estrangers tenen força pes a la demarcació
A mesura que s'acosten les festes de Nadal, els establiments que comercien amb gossos noten un increment de les vendes perquè força famílies acostumen a regalar una mascota als més menuts. Entre gener i febrer, però, les gosseres –un servei de titularitat pública gestionat normalment per concessionàries– viuran una de les pitjors èpoques de l'any, amb l'arribada dels gossos que les famílies hauran abandonat. L'altra època de l'any en què les gosseres estan al màxim de la capacitat és l'estiu, perquè hi ha gent que abandona la mascota abans de marxar de viatge. A aquest costum estacional, conegut des de fa molts anys, s'hi afegeixen ara uns nous hàbits provocats per les dificultats econòmiques que passen moltes famílies. “D'un temps ençà notem que hi ha gent que deixa el gos per la crisi, perquè ja no el pot mantenir”, explica Alberto Márquez, responsable de l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Figueres, que gestiona una de les gosseres més grans de la demarcació. A Figueres, hi van a parar els gossos abandonats i perduts en aquesta ciutat i també els de la resta de l'Alt Empordà i tot el Gironès (també de Girona, Salt i Sarrià). Segons ell, des que va començar la crisi s'ha incrementat en un 30% el nombre de recollides. Per això, sempre estan al límit de la seva capacitat.
A la resta del territori, la situació no difereix gaire. Una altra gossera d'envergadura és la del Baix Empordà, situada a Palafrugell i gestionada per l'associació Rodamón. Té capacitat per a un centenar de gossos. L'any passat n'hi van entrar 498, una quantitat elevada que, no obstant això, és molt millor que els 559 del 2010.
A la Garrotxa, el servei el dóna l'associació Terra Viva. Habitualment, tenen entre 80 i 90 gossos a les instal·lacions de Can Mali, una casa als afores d'Olot. De gossos recollits, l'any passat n'hi va haver 177 i enguany ja s'ha arribat als 170 i, per tant, es preveu que s'acabarà superant el registre del 2012. A més, es van registrar onze renúncies, i aquest any, de moment, cinc. La renúncia consisteix a lliurar l'animal a la institució competent (en el cas de la Garrotxa, el Consell Comarcal), exposar les raons per fer-ho i pagar una taxa.
Adopcions insuficients
Les adopcions són nombroses, tot i que no solen igualar els abandonaments. A Olot, per exemple –explica la Tània, una de les responsables de Can Mali–, l'any passat se'n van fer 93 i aquest any ja s'ha arribat a les 78. D'altra banda, els retorns (devolució als amos de gossos perduts) van ser 78 i enguany ja se n'han fet 53.
La competència
Els de Palafrugell, al cap de l'any tanquen unes 350 adopcions, informa el seu responsable, Àngel Viladegut. És un registre notable, però opina que podria ser més elevat si no existís la competència del comerç d'animals. “Els privats han abaixat molt els preus i ara les gosseres públiques i el sector privat ens movem en unes tarifes similars”, afirma. Adoptar un gos a Rodamón costa 165 euros, més 30 euros de tràmits i s'inclou l'esterilització i la vacunació, així com la col·locació del xip identificador. Són unes tarifes similars a les de les altres gosseres gironines. A Figueres, per exemple, fan pagar 180 euros (femelles) i 150 euros (mascles).
Compradors forans
La majoria de persones que acudeixen a les gosseres per adoptar un animal són del territori. En el cas de les instal·lacions de Figueres, però, molts dels adoptants són estrangers, principalment alemanys. “En molts països estrangers hi ha molta més cultura animalista que aquí”, lamenta Márquez. També tenen molta clientela alemanya a la gossera de Tossa, gràcies a un conveni que mantenen amb una entitat protectora d'aquell país. Mentre que a Catalunya es busca sobretot el gos jove, a l'estranger també compren animals d'edat avançada.
LES FRASES
Les campanyes poden tenir èxit
R. EPeriòdicament, les institucions o les mateixes entitats defensores dels animals fan campanyes publicitàries per conscienciar la població que tracti bé els animals i, per descomptat, que no els abandoni. En algunes ciutats, l'educació amb relació als animals es mira de fer a les escoles, com és el cas de l'Alt Empordà, on la protectora té previst iniciar pròximament xerrades als centres de primària. Un cas significatiu que demostra que les campanyes poden funcionar és el de la Selva, una comarca on l'abandonament de gossos fa uns anys que registra un clar descens, un èxit que des del Consell Comarcal –responsable del servei– atribueixen a les campanyes de sensibilització que s'han anat fent en els darrers temps perquè els amos de mascotes les censin i les identifiquin. Les dades són prou eloqüents: l'any passat, el Centre d'Acollida d'Animals de la Selva (CAAS), situat a Tossa de Mar, va recollir 644 gossos, un 14,24% menys respecte al 2011, quan se'n van recollir 751, i un 21% menys que el 2010, quan se'n van trobar 803. A més, dels 644 gossos recollits l'any passat, 180 es van poder tornar als propietaris, que els havien perdut. Paral·lelament, les dades relatives a adopcions estan sent positives. L'any passat en van formalitzar 447, mentre que el 2011 n'hi va haver 419. Com en el cas de la gossera de Figueres, a la Selva el nombre d'adopcions que fan els estrangers és elevat, fins al punt que representa una quarta part del total.
Els gats, una qüestió complexa
Les instal·lacions on s'acullen gossos també solen tenir espai per als gats. Però els punts en comú entre aquestes dues espècies pràcticament s'acaba aquí, entre altres raons, perquè costa molt retenir un gat. “A més –assenyala la Tània de Can Mali d'Olot–, mentre que amb els gossos ja hi ha més consciència pel que fa als tractaments veterinaris, amb els gats no n'hi ha tanta i, per exemple, poca gent els esterilitza.” Terra Viva, com altres entitats, també es dedica a esterilitzar colònies de gats al seu lloc d'origen. D'adopcions, se'n registren, i de manera especial per part de propietaris de cases de pagès o d'habitatges situats en zones rurals, interessats a tenir-los com a depredadors d'altres espècies, expliquen a Figueres.
A Sords continua l'activitat
Alguns establiments de les comarques de Girona dedicats als gossos han estat motiu de controvèrsia darrerament. La protectora de Figueres, per exemple, aquest estiu va ser investigada després que denunciessin que s'hi produïen presumptes irregularitats vinculades al sacrifici d'animals. Un altre cas ha estat el centre caní de Sords, al terme de Cornellà del Terri. Arran de diverses denúncies sobre les condicions en què s'hi tractaven els animals, la Generalitat li va obrir un expedient i l'Ajuntament li va retirar la llicència d'activitats. La gossera, però, ha seguit treballant amb normalitat després que els propietaris del centre caní van recórrer contra la decisió de l'Ajuntament. Des del sector s'aplaudeix que es facin controls per garantir la qualitat de vida dels gossos, però les mateixes fonts expressen el seu temor per les conseqüències: “Si fan tancar la gossera de Sords algun altre centre haurà d'assumir els animals, i tots estem al límit.”