Espadaler reconeix errors de comunicació en el cas Raval
explicació El conseller d'Interior actuarà amb “contundència” però també amb “justícia” en la depuració de responsabilitats per la mort de Benítez
Defensa els resultats de la feina policial a Ciutat Vella
Ramon Espadaler va deixar clar, ahir al Parlament, que la seva gestió al capdavant de la conselleria d'Interior avança a mig camí entre la severitat imposada pel seu antecessor, Felip Puig, i la política del codi ètic impulsada per Joan Saura. Movent-se en aquest fi equilibri entre el bastó i la moixaina, el conseller va comparèixer per informar de l'actuació policial del passat 5 d'octubre al barri del Raval que va acabar amb la mort de Juan Manuel Benítez. Espadaler va defensar la “presumpció d'innocència dels agents”, va advertir que en l'apartat disciplinari actuarà “amb contundència” però també “amb justícia”, i va entonar el mea culpa en reconèixer que han comès “errors en la política comunicativa”.
El conseller va advertir que assumia personalment aquesta responsabilitat. “Hi ha hagut moments en què no hem comunicat, he optat de no sortir per sortir, no especular”, va explicar. Espadaler va reconèixer també que la mort de Benítez ha evidenciat que hi ha “aspectes a millorar” i, en aquest sentit, va anunciar que s'haurien de revisar alguns protocols d'actuació.
El conseller va comparèixer acompanyat de la plana major dels Mossos, el director general, Manel Prat, i el comissari en cap, Josep Lluís Trapero. Ho va fer en el marc de la comissió d'Interior del Parlament, on, entre el públic, hi havia Ester Quintana, precisament ahir que feia un any de la pèrdua d'un ull enmig d'una altra polèmica actuació policial.
Estadística a favor
Espadaler va abusar de les dades estadístiques per emmarcar el debat d'ahir en la idea que “els Mossos d'Esquadra estan fent molt bona feina a Ciutat Vella”. La seva intervenció va començar amb una tirallonga de dades sobre els nivells de seguretat al districte i al barri del Raval que el van portar a concloure tres idees bàsiques: en aquesta zona de Barcelona han baixat el nombre de denúncies, s'han estabilitzat les detencions i ha augmentat de forma significativa l'eficàcia policial en la resolució dels casos. “I no és cap cortina de fum”, va advertir. El conseller també va baixar al detall numèric per explicar que a la controvertida comissaria de Ciutat Vella hi ha 278 mossos, amb una edat mitjana de 33,6 anys i una antiguitat en el cos de 6,6 anys.
Tots els números exposats van servir al conseller per acabar bastint una altra idea mare del seu discurs d'ahir: el cas de la mort de Juan Manuel Benítez és “un cas aïllat”. Conscient de la interpretació que podien tenir les seves paraules, Espadaler va voler deixar clar que no treia importància al fet i que “aniria fins al final per aclarir els fets”.
Sobre les responsabilitats dels vuit agents imputats per una jutgessa d'instrucció, el conseller va donar a entendre que creu que en alguns dels casos s'arxivaran les diligències i que, per tant, s'hauran d'aixecar les mesures cautelars de caire disciplinari. Però també va deixar clar que si hi ha una condemna penal, s'actuarà en conseqüència. “Tindrem una tolerància zero amb la vulneració dels drets fonamentals”, va proclamar.
La intervenció del màxim responsable de la policia, així mateix, es va entretenir a analitzar les imatges de la detenció i es va mantenir en la idea que “no estem en condicions d'arribar a la conclusió que es van pegar cops al cap”. Espadaler insistia així a deslegitimar l'informe que sobre el cas va redactar la Policía Nacional.
Camuflatge “solidari”
En relació a la polèmica sobre la transcripció de la conversa de Benítez amb la Guàrdia Urbana, el conseller no va voler tirar més llenya al foc, però tampoc va fer res per reconduir relacions amb el cos policial que depèn del Ministeri de l'Interior.
A preguntes dels diputats, va valorar la imatge que van oferir dimecres els vuit mossos imputats, quan van anar a declarar al jutjat envoltats de companys del cos per camuflar la seva imatge. “No és la millor manera de fer-ho”, va dir, però també va voler deixar clar que “aquesta imatge transmet el sentiment noble i de solidaritat que hi ha dins el cos”.
En acabar la compareixença, la comissió va aprovar que Espadaler hagi de tornar a comparèixer per explicar la detenció del periodista Bertran Cazaorla, l'estiu passat a Ciutat Vella. Cazorla sosté que va ser detingut il·legalment, agredit i vexat.
Sis agents es neguen a declarar davant Afers Interns
La divisió d'Afers Interns dels Mossos d'Esquadra va iniciar el dilluns 7 de novembre una investigació d'ofici sobre l'actuació dels agents en el cas de la mort de Juan Manuel Benítez. La investigació, però, es va aturar aquella mateixa setmana, quan la jutgessa que investiga el cas va enviar un requeriment al cos policial notificant-los que havia oficiat com a policia judicial d'aquest cas la Policía Nacional i ordenava als Mossos abstenir-se de fer qualsevol diligència.
Això va obligar Afers Interns a suspendre la investigació, que va tornar a engegar divendres de la setmana passada amb l'interrogatori de dos dels policies implicats i que, a la vegada, estan imputats en la causa judicial. Són els únics que han volgut explicar-se, ja que els altres sis policies imputats es van negar a declarar, “acollint-se al seu dret constitucional a guardar silenci”, segons va especificar ahir al Parlament el conseller Espadaler.
L'anunci d'aquesta negativa a declarar va crear sorpresa entre els membres de la comissió d'Interior del Parlament i més d'un diputat va retreure al conseller que aquesta falta de col·laboració dels agents no era la millor manera de transmetre una bona imatge del cos.
En els fets del dia 5 d'octubre al carrer Aurora van participar un total de vint agents de policia, vuit de manera directa. Aquests vuit són els imputats per la jutge i formaven part, per parelles, de les següents unitats policials: Gaudí 140, Gaudí 110, Gaudí 130 i Gaudí 100. En aquesta última unitat anaven dos agents de la comissaria de Ciutat Vella. Els altres són sis agents de tres unitats Gaudí més i sis, d'una unitat Gaudí Tròpic, dedicada a seguretat pública.
