llengua
En deu anys s'han fet 1.500 parelles lingüístiques
En la festa d'aniversari del Voluntariat per la Llengua a Girona es reivindica el català com a “eina de cohesió”
El Voluntariat per la Llengua, el programa del Consorci per a la Normalització Lingüística en el qual s'ajunta un aprenent de català amb un voluntari, va celebrar ahir el desè aniversari de la seva arribada a la ciutat de Girona. I ho va fer amb un festa al Saló de Descans del Teatre Municipal. En deu anys s'han format 1.500 parelles a la ciutat. El funcionament és senzill: queden un mínim de deu hores, repartides, normalment, en una hora a la setmana. L'aprenent i l'usuari es troben i conversen. I ho fan en català.
Una d'aquestes parelles són en Thérence Diatta, del Senegal, i la Maria Perpinyà. En Thérence va reconèixer la ciutat de Girona com a “referent de la pràctica de la llengua catalana”, però va lamentar: “A vegades no és fàcil que la gent del carrer amb qui ens relacionem cada dia se'ns dirigeixi en català.” En Thérence, que amb la catalana parla sis llengües, va posar en relleu l'altre objectiu del voluntariat lingüístic: “Ens ajudeu a descobrir la ciutat i els costums d'una societat que també és la nostra.” La seva parella, la Maria, va destacar el treball “discret, però molt valuós” d'aquest programa. “Entre tots enaltim aquesta llengua que volem gran i normal”, va explicar la Maria.
Com en Thérence i la Maria hi ha hagut ja 1.500 parelles. Els aprenents són de procedència diversa, però sobretot sud-americans i africans. La franja d'edat dels voluntaris és majoritàriament la d'entre els 30 i els 39 anys.
En l'acte de celebració es va remarcar el paper cohesionador de la llengua. L'alcalde, Carles Puigdemont, va explicar que s'havia convertit el català en una “eina imprescindible de cohesió social”, una llengua que cohesiona en lloc “d'enfrontar o separar”. Puigdemont, que havia estat voluntari lingüístic, va anar més enllà i va reclamar un “reconeixement internacional” pel que s'ha aconseguit amb el català. “Nosaltres hem salvat una llengua amenaçada de desaparèixer; i ho hem fet sols i amb un somriure: ens mereixem un monument”, va assegurar.
Per la seva banda, Antoni Solà, com a responsable del Centre de Normalització Lingüística de Girona, també va destacar els “esforços” que s'havien hagut de fer per salvar el català. I va recitar el poema de Salvador Espriu: “Salvarem els mots de la nostra llengua. El meu poble i jo.”
Cap al plurilingüisme
CCOO va celebrar ahir a la Facultat d'Educació i Psicologia de Girona les VIII Jornades de Normalització Lingüística. I va fer-ho amb una conferència que tenia com a títol Nous contextos per a la normalització del català. Canvis demogràfics, socials i culturals. Del bilingüisme al plurilingüisme, a càrrec del catedràtic de psicologia evolutiva i de l'educació Ignasi Vila. La secretària general de la federació d'educació del sindicat, Montse Rosa, va explicar que l'objectiu del sindicat no és únicament defensar el bilingüisme a l'escola “com un patrimoni”, sinó fer un pas més i treballar a favor plurilingüisme, “no veient-lo com un problema, sinó com una oportunitat”.