Integrar els immigrants és encara un repte pendent
Un estudi conclou que s'han d'articular polítiques per passar de la coexistència a la convivència amb els nouvinguts
Els principals indicadors evidencien grans desigualtats amb els autòctons
“Les relacions amb els catalans són difícils, perquè són tancats. La gent d'aquí té la seva gent... A mi m'ha costat fer amics aquí.” És un dels testimonis que apareixen en el primer informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya, encarregat pel govern i presentat ahir a Barcelona.
La part qualitativa de l'informe confirma el que també mostren les fredes estadístiques. Malgrat que el procés d'acollida de la població immigrada –més d'un milió de persones en deu anys– “s'ha assumit bé i l'encaix s'ha produït sense daltabaixos”, segons va destacar ahir la consellera de Benestar i Família, Neus Munté, encara hi ha desigualtats i diferències importants que posen de manifest la necessitat d'articular polítiques d'integració i reequilibri al conjunt del territori. “El gran repte és passar de la fase d'acollida a la fase d'integració i de la coexistència a la convivència”, va subratllar Munté durant la presentació de l'informe, que és conseqüència del mandat de la llei d'acollida d'immigrants, aprovada el 2010, i ofereix una radiografia actualitzada de la situació de la població immigrada, que ha passat del 2,9% l'any 2000 al 15,6% el 2012.
Ara, amb la crisi, hi ha la impressió que alguns marxen. No és una sensació real perquè el 2010 se'n van anar 100.000 persones, però en van arribar 50.000 més. “Cal assumir que som una societat heterogènia, amb fluxos constants”, precisa l'estudi. L'informe constata, però, que aquesta situació no és uniforme a tot el territori. Els percentatges de població estrangera varien des del 8,6% del Ripollès fins al 27,7% de l'Alt Empordà “i es converteixen en abismals si els mesurem a escala de barri”, segons destaca l'estudi. Per això, una de les recomanacions de l'estudi, segons va destacar el director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (Igop) de la UAB, Quim Brugué, és “l'articulació de polítiques amb una major transversalitat” que tinguin en compte que els tres factors clau per afavorir la integració són “el treball, la llengua i la capacitat de formar part de les xarxes socials”.
L'informe alerta finalment que la crisi actual podria tenir un impacte negatiu sobre la capacitat d'integració de la societat catalana, “ja que la manca d'oportunitats laborals obstaculitza les possibilitats d'incorporar-se a la comunitat de referència”. Per a l'elaboració de l'informe, els investigadors de la UAB han disposat de l'aliança i la col·laboració pràctica de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), la mateixa administració i l'Obra Social La Caixa.