Cap jubilat sense llar

La Soledad González és una pensionista de 67 anys prou autònoma i eixerida per mantenir el seu espai independent. Però és una dona divorciada i la seva pensió no dóna per pagar el cost d'un lloguer. A la Fundació Llars Compartides va trobar la solució. Ara comparteix pis amb tres persones més, de perfil similar. Aquesta entitat, sustentada amb el suport dels voluntaris, troba un sostre als pensionistes que no tenen llar pròpia ni prou ingressos per sufragar-ne una. Els residents aporten una part del lloguer –mai superior a un terç de la pensió– i la fundació, que rep ajuts públics, n'assumeix la resta.

L'Andreu Rovirosa, patró de la fundació, introdueix conceptes com ara “viure amb dignitat” i “envelliment actiu” per donar les claus del projecte. Els usuaris reben, a més, afecte. Perquè alguns tenen una família però volen un espai propi –com la Soledad–, però d'altres estan sols al món. O ho estaven abans de topar amb la fundació. “Sense nosaltres, alguns viurien al carrer”, sosté la Montserrat Fischer, coordinadora del projecte.

Manuel García, cap dels delegats de pis –tots voluntaris–, diu que es creen autèntiques famílies i que fins i tot s'ha format alguna parella. La Soledad n'és un exemple. El voluntariat és essencial en aquest projecte, però alguna tasca s'ha hagut de professionalitzar. Ara es disposa d'una treballadora social, la Marta Soler. Ella explica que la majoria d'usuaris que els arriben encaixen força bé en la iniciativa, però que també han tingut casos difícils. La voluntat és que qui troba el seu lloc “es mori amb nosaltres”, diu Marta Soler.

La Fundació Llars Compartides té llista d'espera però, segons Andreu Rovirosa, “en el context actual” no s'atreveixen a créixer”. En el IV Congrés del Tercer Sector Social explicaran la seva experiència amb l'esperança que algú els copiï. En aquestes llars, la gent gran sent que els estimen i que els necessiten. Tota una injecció d'autoestima.