“Una conducta agressiva amaga un cor que plora”

Jo crec que la gent no està tan malament, però sí que tenen una gran necessitat d'expressar emocions. Vivim en una societat amb una educació curricular, amb molts coneixements que hem d'aprendre. La part emocional s'oblida o s'ignora i al final hi ha molta frustració.

Em vaig llicenciar l'any 2001 i havia treballat com a psicòloga evolutiva en un taller virtual per a pares. Després de fer un màster en recursos humans, vaig fer feines de comercial i comptabilitat. Quan vaig quedar a l'atur, vaig crear la pàgina, que no volia ser una consulta, sinó un repte personal. Volia demostrar-me a mi mateixa que era psicòloga.

No li vaig posar el meu nom per por de la reacció de la gent. Tenia clar que volia treballar emocions, no casos clínics. Volia arribar a tot el món, sense tecnicismes, aplicar els meus coneixements teòrics als problemes quotidians.

Amb cançons, quadres, relats, contes curts. Tot allò que ens desperta emocions. De seguida vaig tenir milers de respostes. M'he trobat molta gent que té la necessitat d'afrontar les emocions i no s'atreveix o no sap com fer-ho.

Els principals problemes estan relacionats amb la comunicació. Problemes de comunicació amb la parella, entre pares i fills, a la feina. El que s'ha de fer és potenciar la comunicació assertiva, dir el que es pensa o el que se sent sense menystenir i sense ser submís.

Però la sort és que la ment és plàstica i es pot entrenar. Hi ha una relació entre pensament, emoció i conducta. És impossible pensar en negatiu i emocionar-se en positiu. Per això treballem les conductes, perquè hi ha molts quadres depressius –no clínics, és clar– que es poden superar canviant la conducta.

Sempre dic que darrere d'una conducta agressiva hi ha un cor que plora. Hauríem de canviar tantes coses, som una societat competitiva que jutja molt i crea moltes pors.

La ment necessita activar-se. En aquest sentit, és bo abandonar el que anomenem la zona de confort, que és l'àrea que creiem que controlem. Cal trencar, sortir i anar a l'espai d'aprenentatge.

Per treballar l'ansietat el que cal fer és treballar l'atenció. Hi ha gent a la qual li costa fer meditació i ha de pintar mandales, per exemple. El que cal és pensar en aquí i en ara. Per combatre l'estrès s'ha d'aprendre a prioritzar.

El llibre no pretén ser un manual d'autoajuda, sinó una guia pràctica amb exercicis que es poden posar a la pràctica. I on he intentat donar resposta a algunes d'aquestes preguntes.

En absolut. La forma de treballar és exactament la mateixa. D'aquesta manera puc tractar gent amb agorafòbia, gent de zones rurals, sords... Tinc consultes de Nova Zelanda, el Japó, el Canadà i Mèxic.

Hi ha tres opcions. El correu electrònic, les sessions de xat i les videoconferències. Els preus van de 20 a 45 euros l'hora.

Treballo de nou a nou i em falten hores. A més, ara estic preparant uns cursos en línia. I ja tinc 18.000 persones en llista d'espera.