La jutgessa del cas Raval vol que sigui un tribunal popular el que jutgi els mossos imputats
Considera que s'ha tractat d'una “mort violenta” de “naturalesa homicida”
La magistrada creu que l'autòpsia indica que els cops i la reducció dels policies van “desencadenar” la mort de Benítez
La magistrada del jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona, Eva Moltó, ha decretat transformar les diligències obertes per esclarir la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez perquè sigui un tribunal popular l'encarregat d'emetre un veredicte sobre la culpabilitat dels 10 mossos imputats, en el cas que la causa arribi a judici, per delictes contra la vida i la integritat física de la víctima.
En una en una interlocutòria coneguda aquest dilluns, la jutgessa considera que l'autòpsia ha apuntat a què es va tractar d'una mort “violenta” de naturalesa “homicida”. I és que al seu parer, després de l'ampliació del darrer document forense, es pot deduir que els cops propinats pels mossos d'Esquadra i la seva reducció van “desencadenar” la mort de Benítez.
En el seu escrit, Moltó es remet a la jurisprudència creada per sentències recents emeses pel Tribunal Suprem que han abordat agressions contra persones que patien alguna malaltia que, com en el cas de Benítez, han estat decisives en la mort.
Aquestes, estipulen que aquestes malalties, que existien “abans” que es produís l'agressió dels acusats, no han d'interferir una “imputació objectiva” d'aquests. També detalla que quan s'estableix el principi de causalitat, aquestes malalties no poden impedir que s'apunti a les agressions infligides sobre la persona malalta prèviament perquè sense aquestes seguiria viva. És a dir, les causes “preexistents” no “interrompen la causalitat”.
D'aquesta manera, i després de llegir el contingut dels informes facilitats pels metges forenses, la jutgessa assenyala que tant “els cops propinats” pels mossos d'Esquadra contra Benítez, i que van donar lloc als traumatisme i les ferides que van patir, així com també “els mecanismes i maniobres de contenció” que van efectuar els agents imputats “poden ser considerats com a elements participants en el resultat de mort”.
Per això, la magistrada creu que es compleixen els requisits de la Llei del Jurat ja que es tracta d'una mort “violenta” i de naturalesa “homicida”. Segons aquesta llei, els jurats populars només poden decidir sobre la culpabilitat en judicis per homicidis, amenaces, omissió del deure d'auxili, violació de domicili, incendis forestals, infidelitat en la custòdia de documents, suborn, tràfic d'influències, malversació de cabals públics, fraus i exaccions il·legals, negociacions prohibides a funcionaris i infidelitat en la custòdia de presos.
Moltó incideix en què els fets són “indiciaris” d'un delicte contra la vida i la integritat física de Juan Andrés Benítez, i també d'un delicte contra la integritat moral, un delicte de coaccions i un delicte d'obstrucció a la justícia.
Aquesta interlocutòria de la jutgessa arriba tres dies després que el departament d'Interior decidís aixecar la suspensió de sou i feina dels 8 agents apartats del cos per aquests cas. En total són 10 els policies imputats, 8 d'ells directament encausats per la mort de Benítez i 2 per obstrucció a la justícia i coaccions.
El proper 17 de gener, la magistrada torna a citar a les parts i als mossos imputats perquè es facin peticions sobre les imputacions finals que acusació i defensa consideren pertinents per als acusats i per decidir si el cas arriba o no, finalment, a judici.