Aïllem els tòxics

Té valors una colla castellera? I un club de bàsquet, un banc o l'administració? “I tant que sí!, tothom té valors i més que mai”: és una convincent afirmació després d'escoltar els sis ponents del debat Els valors en la societat actual, que es va fer la setmana passada en una joia del modernisme com és l'hotel España de Barcelona, seu habitual de les converses mensuals que organitza aquest diari patrocinades per Banc Sabadell.

Els participants, després d'explicar la seva visió, van coincidir a manifestar que actualment a la societat s'han “pluralitzat” els valors. I el que és més important: cal potenciar els valors positius, com la solidaritat, mentre que cal aïllar “els tòxics” –expressió ben trobada per Alfonso González, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya–, com el tot s'hi val per aconseguir fites.

Els ponents no ens van distreure parlant del sexe dels àngels; van expressar-se amb sinceritat i implicació. Carles Duarte, director de la Fundació Carulla-Observatori dels Valors, i Joan Salicrú, codirector de la revista mensual Valors, van donar la visió teòrica de l'evolució dels valors en la societat catalana. Jordi Villacampa, president del Club Joventut de Badalona; Alfonso González, president de la Coordinadora de Colles, i Enric Badia, director de comunicació interna i relacions institucionals del Banc Sabadell, van exposar amb pinzellades pràctiques els valors que treballen a les seves entitats i empreses, a les quals, tot i tenir una façana diferent, hi van descobrir fonaments similars. La consellera de Benestar i Família, Neus Munté, va posar el llaç al regal en explicar-nos l'objectiu del pla nacional dels valors a Catalunya.

Per motivar el debat, el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, va llegir dos vehements queixes de la pèrdua de valors del jovent que semblaven del tot actuals. Eren de Sòcrates i d'un pensador xinès de fa mil anys abans de Crist! Més que en el xoc generacional, els ponents es van centrar a debatre sobre la situació en què ara està immersa la societat, sacsejada per la crisi econòmica que ha defenestrat mites i maneres d'actuar.

En aquest sentit, la consellera de Benestar Social va exposar que hi ha valors “inherents a la societat i altres que evolucionen amb ella”. Hi va afegir que el pla nacional per a la promoció dels valors a Catalunya, que s'està treballant des de fa dos anys, “no pretén ser un catàleg tancat de valors sinó un projecte de llarg recorregut, que ha d'inspirar noves polítiques en què la persona estigui al centre”. “Hem estat anys construint des d'un punt de vista material la societat del benestar, amb serveis que calien”, va dir Munté. “I ara que està tot assolit, malgrat que la crisi ho esgarrapa, hem de contemplar la construcció des de la qualitat, no tant des del punt materialista”, hi va afegir.

Duarte va detallar que hi ha “una evolució del sistema de valors, com ara en la concepció de la família o la secularització de la societat”. Tot seguir va afirmar que actualment hi ha“una visió crítica vers gran part de les institucions”. “Però, el compromís cívic hi és, i es manifesta molt activament”, va sentenciar. No obstant això, el director de la Fundació Carulla, va explicar que a l'Observatori de Valors van fer una enquesta entre la societat catalana, i el segment guanyador amb un 28% va ser el dels anomenats neoconservadors: gent gran, amb pensaments més convencionals. Aquest col·lectiu, segons hi va afegir, conviu amb un 20% de la població, que anomenen neomoderns; això és, persones liberals, ben formades i amb un sentit del compromís cívic molt ampli. “Actualment, hi ha diferents maneres de viure uns valors, els quals, alhora, conviuen a la societat”. Duarte va compartir amb la consellera, que més que “alliçonar” i imposar uns valors, “cal que la societat reflexioni sobre què passa i fomenti els valors cívics”.

Joan Salicrú, codirector de la revista Valors, va confirmar que en l'actualitat, “segurament motivat per la crisi, hi ha una emergència de valors i se'n parla més que mai”. Salicrú va llançar una pregunta als organitzadors del debat, per sort, amb resposta inclosa: “Fa 10 anys ens haguéssiu convocat a un debat de valors?” “Segurament que no, perquè s'hagués dit que era carca, perquè aquest ha estat un debat segrestat per un sector, vinculat a l'Església; la clau és l'actual pluralització de valors”, va respondre. Salicrú també va estar d'acord en el fet que cal debatre els valors en crisi i els emergents i reflexionar-hi, per fer-ne un diagnòstic.

A més de fomentar els valors positius i que ens uneixen, Alfonso González, president de la coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, també va insistir en la idea que “cal combatre, tant des de la societat civil com des dels governants, els valors tòxics, els que ens debiliten i enfronten”, com la xacra dels moviments xenòfobs que floreixen al nostre país, però també arreu d'Europa. De valors que sumen, González en va destacar “la capacitat real de poder triar, és a dir, la llibertat i la possibilitat d'escollir”.

Arran del seu reconeixement per la Unesco com a motor de cohesió, González va relatar que van fer una enquesta entre les colles per consensuar els valors socials dels castellers i, en cinc planes han recollit la presentació i alhora la guia del que ha de ser una colla castellera: com oferir un lleure no consumista, ser un espai obert als nouvinguts i una entitat molt democràtica, “en que el cap de colla és escollit i ha de defensar el seu lideratge”. A partir d'aquí, ara promouen projectes de valors. Per exemple, els Castellers de Badalona han fet un llenguatge de signes del seu vocabulari casteller per poder-se comunicar amb un dels seus components que és sord.

Al Banc de Sabadell van impulsar una iniciativa semblant a la dels castellers. Enric Badia, director de comunicació interna del banc, va explicar que van enquestar els seus directius per acordar els deu valors que identifiquen l'entitat bancària, que ara reuneix uns 18.000 empleats: “Aquests valors, com ara la voluntat de servei i el treball en equip, són comunicats pel president en la carta que fan arribar a tots els nous empleats que s'incorporen al grup, procedents d'entitats integrades.” “Avui una empresa sense uns valors sòlids no té futur”, va manifestar Badia.

“Al món financer, hem après de la crisi, és una etapa de desconcert, però s'ha salvat qui ha fet les coses ben fetes”, va sostenir el portaveu del Banc Sabadell, que alhora va insistir en la feina feta per l'entitat “per mantenir la confiança d'accionistes que han patit molt.”

Jordi Villacampa, el president del Club de Bàsquet Badalona, la Penya, amb la seva naturalitat i sinceritat va fer riure més d'un cop tots els presents, i també va posar sobre la taula qüestions compromeses. “Al Club, tenim l'equip d'elit i l'escola, en què hi ha 500 nens, als quals intentem fer bones persones”, va explicar. “La nostra fita és ensenyar valors que són ben fàcils, com ara la puntualitat, compartir i felicitar qui t'ha guanyat... que són valors que ajuden per al futur”, hi va afegir. “Ara, després de 20 anys jugant a bàsquet, he vist que el món laboral no és gens puntual!, i que hi ha departaments que no es comuniquen”, va dir. Així doncs, la puntualitat i l'esforç són clau tant per a un jugador de bàsquet com per a un empleat de banca.

Seguint el fil del món empresarial i dels negocis, Salicrú va recordar un dels darrers articles de la seva revista, en el qual es volia desmentir que si no es té ètica es pot tenir èxit: “Els autors provaven que, amb ètica, també es pot guanyar.” El president de la Penya, sense pèls a la llengua, va fer veure una realitat: “Les empreses sempre volen guanyar molts diners, volen tenir èxit, i als fills no els pots dir «estudia i estudia», si després no els pots garantir un futur.” El més importat és com s'hi arriba, a l'èxit, van coincidir a reflexionar tots els participants. “L'esport té una regles clares, la societat, no”, va assenyalar Villacampa. “En els valors s'educa de petit, i els referents de dalt han de ser molt importants”.

El president de la Penya va obrir un nou front: “Hi ha valors que tenen una nomenclatura dolenta però són positius; la competència ben entesa és bona, perquè demana esforç.” Salicrú va compartir l'opinió que s'ha de poder parlar obertament de valors amb connotacions negatives, com la competitivitat i l'èxit, que també ens enriqueixen com a persones.

La consellera de Benestar també va entonar un mea culpa que hauria de ser compartit per tota la societat: “No s'ha mostrat al jovent la cultura de l'esforç i se'ls ha empès –o no s'ha sabut evitar prou– a deixar els estudis a mitges per tenir una feina amb un bon sou”, tal com ha passat al sector de la construcció, que ara, amb la crisi, ha perdut treball i formació.

“Si la salut et respecta, la vida és molt llarga, cal equilibri i aprendre a fer que els projectes siguin sostenibles”, va confessar que diu als seus dos fills el responsable del Banc Sabadell, tenint en compte “la difícil gestió de la impaciència del jovent” i la dicotomia entre preparar-se i guanyar diners de seguida. “La formació és un actiu”, hi va insistir Badia.

Pel que fa a les pressions de la nostra societat consumista, González va relatar una per als castellers: “Ara ens vénen diners.” Hi ha empreses que els truquen per fer-los un patrocini i que duguin el seu nom al vestuari. Tot i que hi ha alguna colla que ho ha buscat, González va dir que han preferit el mecenatge amb certes empreses: “No podem trencar un camí d'èxit i volem que els castells durin 200 anys més.” Sobre aquesta qüestió, el president de la Penya –que, amb humor, va demanar el contacte d'aquestes empreses amb ganes d'invertir– va alertar que, a voltes, alguns negocis volen netejar la seva imatge fent publicitat en clubs i entitats amb prestigi.

Amb aquest ventall d'idees sobre els valors, va quedar clar que hi són arreu i que tots som responsables de potenciar els que ens fan créixer.