Societat

7 de gener del 1939

Un bon gust revolucionari

El Comissariatva mirar de mantenir la moral del combatent i la població republicana i de difondre el conflicte a l'exterior
Cartellisme,literatura, cinema, premsa i ràdio són algunes àrees on
es va desplegar aquest òrgan de propaganda

Capítol 17


L'espardenya que intenta aixafar el feixisme; la figura d'El Més Petit de Tots com a icona de la resistència republicana; els cartells de consells contra els atacs aeris, de crida a anar al front, de solidaritat a la rereguarda, d'“Aidez l'Espagne” de Miró; les pel·lícules de Laya Films... Són algunes de les imatges iconogràfiques, esdevingudes tot un símbol de la defensa republicana contra el cop d'estat franquista. Són icones que van sortir del Comissariat de la Propaganda de la Generalitat, l'òrgan creat l'any 1936 que va tenir al capdavant l'ímpetu i “el bon gust” de Jaume Miravitlles.

L'intel·lectual francès André Malraux, que es va instal·lar a Barcelona convidat pel Comissariat per treballar en la seva pel·lícula L'Espoir, havia presentat Miravitlles a l'escriptor nord-americà com “le sourire de la Catalogne”, pel seu “tarannà alegre, optimista i conversador”, segons explica Ramon Batalla al llibre col·lectiu La revolució del bon gust. Un llibre que, editat el 2006, volia rescatar el llegat del Comissariat i de Miravitlles.

El Comissariat de la Propaganda va ser un organisme creat per decret governamental el 3 d'octubre de 1936.El decret el va signar el conseller primer, Josep Tarradellas, que va situar com a director i principal ideòleg “un home popular, un dels personatges de la Barcelona i de la Catalunya del moment”, explica Rafael Pascuet

a La revolució del bon gust.

El Comissariat de la Propaganda va ser una iniciativa institucional que no té parió en l'Europa democràtica del moment. Crida l'atenció que moltes de les seves accions publicitàries i de comunicació –en cartellisme, literatura, cinema, art, ràdio, premsa...– es van distingir per una empremta pionera. Com en una època tempestuosa es podia ser revolucionari, amb una punta de “bon gust”? Miravitlles és qui s'inventa aquest concepte, que defensa així en un article a la revista Nova Ibèria, una de les creades per l'organisme que dirigia: “A casa nostra, vivim una experiència històrica inèdita, una revolució social (...) impulsada no pas per la fam ni per la crisi, sinó per la defensa de l'esperit i de la dignitat.” I afegia: “Una Revolució que un escriptor famós ha qualificat de la Revolució del bon gust, perquè s'ha fet sota el signe de l'esperit.”

Pel que sembla, aquest bon gust no va quedar només en un concepte ideològic. Segons Carles Fontserè, dibuixant i cartellista que va col·laborar estretament amb el Comissariat, Miravitlles era “un home molt cordial, obert, generós i molt dotat per a les relacions humanes”, uns trets que es respiraven en aquest òrgan de propaganda.

El Comissariat va ocupar l'edifici del número 442 bis de l'avinguda Diagonal –aleshores del 14 d'abril–, a tocar del passeig de Gràcia, que era propietat d'Eusebi Güell i Jover, vescomte de Güell. Hi van arribar a treballar unes 300 persones. A la planta baixa hi havia Malraux, i al principal, el nucli dur de l'organisme, com eren Víctor Artís (cap de Serveis Tècnics) i Pere Català i Pic (cap d'edicions i autor del famós cartell d'Aixafem el feixisme). El despatx de Miravitlles es va convertir en un lloc de pas obligat per als escriptors i periodistes que visitaven Catalunya, com ara els fotògrafs Capa i Gerda, o els periodistes Ilia Ehremburg i Orwell.

L'objectiu d'aquest ens era “contribuir a aixecar i mantenir la moral dels combatents i de la població de rereguarda”, a més d'“explicar al món que Catalunya i l'Espanya republicana lluitaven en defensa de la pau i la llibertat legítimament conquerida”, resumeix la periodista Llúcia Oliva, en un treball sobre el Comissariat per a la Societat Catalana de Comunicació. “El Comissariat va aconseguir esquivar les terribles lluites polítiques de l'època”. Per fer-ho, es va organitzar en diversos departaments, que formaven les seves línies d'acció.

Així, hi havia una secció d'Edicions, que va tirar endavant una producció editorial d'alta qualitat (les revistes Nova Ibèria i Visions de Guerra i Rereguarda, fulls volants, auques, publicacions infantils, musicals i religioses...) treballant de bracet amb els departaments artístic i fotogràfic. Dins les seccions d'Edicions, de Premsa i Ràdio, hi havia un potent equip de correctors i traductors (entre aquests, Mercè Rodoreda) i un seguit de redactors-traductors assignats a mitjans internacionals. A més, emetia cada dia un butlletí, el Comunicat de Premsa, en català, francès, anglès, alemany, esperanto i suec, i se n'enviava un amb avió per als catalans d'Amèrica. Una altra iniciativa, la Biblioteca del Combatent Català, va servir per proveir de llibres els soldats del front català.

Un dels departaments més brillants, tant per la qualitat com per la distribució, va ser l'artístic, que incloïa dibuixants i cartellistes i les accions dirigides als infants. Les parets de Catalunya anaven plenes d'aquests cartells, que, a més, arribaven a l'estranger. També cal destacar la invenció d'El Més Petit de Tots (un infant vestit amb granota de milicià, alçant el puny i amb una bandera catalana), una figura creada per Miquel Paredes que després es convertiria en un llibre, dibuixat i escrit per Lola Anglada. Es van vendre milers d'exemplars d'aquesta estatueta.

El departament fotogràfic disposava de reporters i un laboratori per revelar i fer còpies, que es distribuïen arreu del món. El de cinema va crear Laia Films, que, a partir del gener de 1937, va fer noticiaris setmanals que durarien fins al final de la guerra: es van fer més de 200 noticiaris, dels quals s'enviava un resum a Europa i Amèrica en anglès i francès. Explica Oliva que Miravitlles se sentia especialment orgullós de la difusió al món de la propaganda cinematogràfica de la Generalitat. Una altra àrea d'acció va ser la d'Exposicions i Manifestacions Exteriors, que va oferir mostres a l'Estat i a l'estranger, com una d'art romànic a París.

Segons assenyala Fontserè, el Comissariat tenia un gran prestigi, i això va fer que bona part de la intel·lectualitat s'hi aboqués. Per això, indica Oliva, “el mèrit de Miravitlles va ser recollir totes aquelles activitats i presentar-les de forma moderna i intel·ligent”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia